Popular Posts
-
CAMILA LÄCKBERG (Suècia 1974). Escriptora sueca que té la característica que totes les seves novel·les es desenvolupen al seu poble...
-
dimecres 8 de gener 6 de la tarda a la Llar de la Gent Gran OBERT A TOTHOM -
El caçador d'estels ha estat una de les novel·les que més ha agradat a totes les lectores. Vam comentar els grans temes univer...
El 29 d'abril ens va visitar l'escriptora Teresa Duch, ha sigut una visita molt agradable, ens ha explicat com s'ha creat com escriptora i moltes curiositats dels seus llibres, adjuntem l'enllaç dels seu blog que és molt interessant i relata la visita a Santa Oliva.
https://salsa-ficcio.blogspot.com/
- Teresa Duch Dolcet neix a Vimbodí l’any 1956 en el si d’una família pagesa. L’any 1984 es trasllada a Tarragona per motius professionals. Es comença a interessar per la llengua catalana als nou anys quan la seva mare li regala el llibre Faristol d’Artur Martorell, il·lustrat per Pilarín Bayés. Més tard segueixen els llibres de la col·lecció “Històries” en català i també en castellà. Llegir i escriure sempre li ha agradat, però descobreix la seva vocació literària llegint Confieso que he vivido, una de les memòries de Pablo Neruda. En aquest moment desitja per primera vegada veure el món tal com ho fa Neruda i saber-lo explicar com ell. Les responsabilitats familiars i laborals fan que el seu debut conscient en l’escriptura es demori quinze anys. L’any 2005 s’inscriu a l’Escola de Lletres i s’adona que per escriure, la inspiració és imprescindible, però conèixer les tècniques literàries n’és un complement necessari. Per això i perquè considera que mai no se’n sap prou, encara n’és alumna. Només escriu en català perquè és la llengua amb què sent i pensa.
Domingo Villar (Vigo, 6 de març de 1971 – Vigo, 18 de maig de 2022) fou un escriptor gallec de novel·la negra, guionista de cinema i televisió. Els seus llibres han estat traduïts a nou llengües. Des de petit havia estat relacionat amb el món del vi i va ser crític gastronòmic durant anys a una emissora de ràdio nacional i també col·laborà en diferents publicacions escrites. Escrivia en gallec i ell mateix traduïa les seves obres al castellà.
EL PRIMER CAS DEL GRAN INSPECTOR LEO CALDAS Entre l'aroma del mar i dels pins gallecs, en un bloc de pisos al costat de la platja, un jove saxofonista d'ulls clars, Luis Reigosa, ha aparegut assassinat amb una crueltat que fa pensar en un crim passional. Però el músic mort no tenia cap relació estable i la casa, on l'han trobat ni una sola empremta, només mostra partitures ben ordenades a les estanteries i saxofons penjats a les parets. Leo Caldas, un solitari i melancòlic inspector de policia que compagina la feina a la comissaria amb un consultori radiofònic, es farà càrrec d'una investigació que el portarà de la boira del capvespre gallec al fum de les tabernes i els clubs de jazz. Al costat hi té el seu ajudant, Rafael Estévez, un aragonès massa impetuós per a una Galícia irònica i ambigua, i massa impetuós fins i tot per a en Leo, que busca entre glops de vi els fantasmes amagats en els altres mentre intenta sobreviure als seus. Gràcies a la feina d'aquest singular tàndem Caldas-Estévez descobrirem el secret que amaguen els Ulls d'aigua.
Kristin Hannah
nascuda el 1960 a Califòrnia del sud, es va graduar en dret a la Universitat de
Washington i va ser advocada a Seatle fins el 1991, any en què va decidir
dedicar-se plenament a l’escriptura. Té editades 22 novel·les.
El rossinyol és la història de dues germanes a la França ocupada per l’exèrcit nazi, es converteix en una apassionada lloança a la valentia i la resistència de les
dones franceses durant la Segona Guerra Mundial. Una història d’amor i lluita
per la llibertat.
França, 1939. En el tranquil poble de Carriveau, Vianne
Mauriac es despedeix del seu home,
Antoine, que marxa al front. Quan els
nazis envaeixen França i un capità alemany requisa la casa de Vianne. Ella i la
seva filla han de conviure amb l’enemic o arriscar-se a perdre-ho tot. Sense
menjar ni diners ni esperança, Vianne es veu obligada a prendre decisions cada
vegada més difícils per sobreviure.
Mentre mils de parisencs s’escapen de la ciutat davant la
imminent arribada dels alemanys, la jove i rebel germana de Vianne, Isabelle, es
troba amb Gaëtan, un partisà. Isabelle s’hi enamora completament, però, després
de sentir-se traïda i amb el capità alemany a casa seva decideix unir-se a la
Resistència. Isabelle arriscarà la seva vida moltes vegades per salvar la dels
altres.
Una narració captivadora sobre els estralls de la guerra que ens
enfronta al passat recent d’un continent forjat amb sang i llàgrimes i que ens
mostra una cara de la Història sovint menystinguda: la guerra viscuda per
les dones.
Novel·les de l’autora traduïdes al català:
El rossinyol
Tornaràs a Alaska
SÍLVIA SOLER GUASCH (Figueres 1961),
Llicenciada en ciències de la informació a la U.A.B.
Ha col·laborat com a redactora a Radio
Ciutat de Badalona, Catalunya Radio i TV3 i al diari Ara.
La seva obra com a escriptora:
El centre exacte de la nit (1992)
El son dels volcans (1999)
L'arbre de Judes (2001)
Mira'm als ulls (2004)
39+1 (2005)
39+1+1: Enamorar-se és fàcil, si saps com (2007)
Petons de diumenge (2008) Premi Prudenci Bartrana
Un família fora de sèrie (2010)
Un creuer fora de sèrie (2011)
L'estiu que comença (2013) Premi Ramon Llull
Un any i mig (2015)
Els vells amics (Columna, 2017)
El fibló (Columna, 2019)
L’estiu que comença és la història de dues famílies, els Reig
i els Balart, o més aviat de la Júlia i l’Andreu, els primers fills de totes
dues famílies a qui acompanyarem al llarg de cinquanta anys de la seva vida. I
durant aquestes cinc dècades viurem amb ells situacions que qualsevol de
nosaltres podríem viure: la pèrdua d’un familiar, el primer amor, el naixement
dels fills, un matrimoni fallit…
I durant tot aquest temps, hi ha un espai que apareix constantment: un poble imaginari anomenat Sorrals i una casa a la platja amb un jardí farcit de magnòlies i gessamí, que any rere any apareix per estrènyer el vincle entre les dues famílies, per difícils que siguin els temps i les experiències. I un brindis que es repeteix sempre en la celebració de l’aniversari de la Júlia i que dóna títol al llibre que, coincidint amb Sant Joan i el solstici d’estiu, serveix com el cap d’any per donar pas als bons propòsits i fer net de tot allò que deixem enrera.
Alice Munro, va nàixer a Ontàrio (Canadà) el 10 de
juliol del 1931, és una escriptora de contes canadenca que escriu en anglès.
Premi Nobel de Literatura del 2013 i el Premi Booker del 2009.
La ficció dels contes de Munro se situa al seu país natal del comtat d'Huron (Canadà), al sud-oest de la província canadenca d'Ontàrio. Les seves "accessibles i commovedores històries" exploren les complexitats humanes amb un estil aparentment fàcil, sense esforç. Munro rebé el Premi Nobel de Literatura per la seva obra com a "mestra del conte modern"
Obres traduïdes al
català:
-Odi, amistat, festeig,
amor, matrimoni (2001)
-Massa felicitat
(2009)
-Estimada vida (2012)
Els personatges dels relats d’Estimada vida són majoritàriament femenins. Nenes, joves i dones de mitjana edat que comencen noves vides, que persegueixen somnis, que s’arrisquen, que viuen processos d’alliberament i que confessen per continuar vivint. Tant elles com ells (que d’homes també en parla, però menys) són radicalment reals i propers. “La vida de la gent és prou interessant si tu aconsegueixes captar-la tal com és, monòtona, senzilla, increïble, insondable“, diu Alice Munro quan parla de la creació dels seus personatges.
Els contes estan filtrats per una maduresa
incontestable. És una literatura adobada amb experiències dures i amb la
saviesa de la persona que ha resistit els cops de la vida. De què van els
contes de Munro? Una mare que abandona la seva filla en un compartiment d’un
tren per anar a dormir amb l’actor que acaba de conèixer, una dona malalta que
accepta el suborn del seu amant, l’estranya situació que viu una jove quan els pares viatgen a
Ghana mentre ella es queda amb els seus oncles...
Tot i que accessible, davant la literatura de
Munro cal posar-hi molta atenció. El seu llenguatge és com una teranyina en la
qual és fàcil quedar-se atrapat en una part sense veure-hi el tot. Res és el
que sembla ser. És probable haver de reelegir paràgrafs si no hi tens els cinc
sentits posats. Una paraula, un detall o un petit fet poden ser els
desencadenants d’un gir argumental. Cal estar atents i llegir de manera
entregada.