VISITES

contadores web
relojes web gratis

Seguidors

Cerca de contingut del bloc

Popular Posts

Amb la tecnologia de Blogger.
diumenge, 16 de novembre del 2014
Propera trobada

 dimecres 10 de novembre 
18:30 hores 

lloc:  LLAR D’AVIS 

comentarem el llibre 

EL CURIÓS INCIDENT
 DEL
 GOS A MITJANIT
de 
MARK HADDON




QUIM MONZÓ Barcelona (1952)

Va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana, els seus inicis professionals van ser treballant en les arts gràfiques i posteriorment dissenyador gràfic. A la dècada dels 70 va començar a fer periodisme com a corresponsal de guerra i columnista a   la premsa periòdica.
Va ser amb la novel·la L’udol del grisó a les clavegueres que es va donar a conèixer com a escriptor (1976). Amb aquesta obra va guanyar el premi Prudenci Bertrana.
També ha guanyat el premi Lletra d’Or i  Premi Nacional de Literatura (2000), el de narrativa Ciutat de Barcelona (1993), el de novel·la dels Lectors del Temps (1989), quatre vegades el de crítica que atorga Serra d’Or i Premi Maria Àngels Anglada (2008). 

Ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, entre d'altres, i les seves obres s'han traduït a més d'una vintena d'idiomes. L'any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt  com si relatés un conte i va ser molt exitós.

El millor dels mons (2001), és un recull de relats dividit en 3 parts (7 contes, una novel·la curta i 6 contes més).
La majoria tenen un caire pessimista (excepte Dos rams de roses).
Ens trobem davant d’una col·lecció de contes amb un gran lirisme i humor negre, tots estan situats en accions quotidianes en que l’autor els hi dóna la volta, els injecta el verí i trasbalsa la situació. És l’absurditat portada a situacions extremes.  



SUSANNA TAMARO (1957) nascuda a Tieste (Territori lliure de Tieste, que el 1957 pertanyia a Itàlia), és escriptora i assistent de direcció cinematogràfica. 
Es  trasllada a Roma on cursa estudis de cinematografia i realitza varis documentals per la RAI. 
La seva obra és nombrosa, destaquem: El cap als núvols  (1964), Vés on et porti el cor (1994),  Ànima mundi (1997),  entre d’altres.
A Itàlia ha rebut nombrosos premis. 


Luisito. Una història d’amor (2008) 
És una faula moderna breu i original sobre el poder de l’amor. 
Anselma és una mestra jubilada, vídua i sola. Encara que té dos fills i néts. Porta una existència gris, sense il·lusió i cap objectiu per la vida: se sent una molèstia envers els fills, sobrera sobre tot amb una de les nores. No pot desenvolupar les funcions d’àvia ja que no connecta amb els néts, en fi,  no entén el món actual i s’ha creat un món propi que la porta a sobreviure només físicament.

Però una nit sufocant d’estiu canvia la seva vida amb la troballa d’un papagai al costat del contenidor d’escombraries. 

Luisito -que en realitat és Luisita- li fa ser conscient de la seva vida de joventut comparada amb la que va tenir amb el seu marit, una vida que va deixar de ser pròpia ja que només tenien valor els pensament de l’home i posteriorment els dels fills.


Amb Luisito va retrobar els valors que havia tingut durant la seva joventut: l’amistat amb la seva amiga Lluïsa, la poesia, la música tot va ressorgir amb el contacte  d’un ser viu que l’estimava. 


CAMILA LÄCKBERG (Suècia 1974).
Escriptora sueca que té la característica que totes les seves novel·les es desenvolupen al seu poble natal o a les rodalies. Els protagonistes són una parella: Patrick que és policia i Erica que amb la seva feina de novel·lista fa investigació pel seu compte i li resolt molts enigmes. La princesa de gel (2002) és la primera d’una saga de 8 novel·les.
Han encapçalat les llistes de supervendes a   Suècia i ha estat traduïda a 25 idiomes.
També ha escrit llibres infantils i de cuina.
El 2005 va rebre el premi  suec d’escriptora de l’any.

La princesa de gel  es descobreix el cadàver d’una jove a la banyera de la seva casa de cap de setmana. La morta, Alex, havia viscut al poble feia molts anys i ara tornava a passar-hi els dies de festa.
Una de les persones que es veurà implicada en la descoberta del cadàver serà una antiga amiga d’infància, l’Erica Falck, que també es troba al poble de forma temporal després de la mort dels seus pares. Aquesta macabre descoberta i el fer que els pares d’Alex demanen a Erica que escrigui el panegíric faran que aquesta  intenti conèixer millor com havia estat la vida d’Alex després de marxar del poble.

És de l’estil típic de la novel·la negra sueca que aprofundeix molt en la vida privada del personatges. La investigació del cas es desenvolupa d’una manera molt humana i es parla de molts problemes habituals