Popular Posts
-
Continuem amb el Club de lectura virtual, esperem que aviat puguem fer-lo a l'aire lliure GEMMA LIENAS I MASSOT (Barcelona 1951) Llicenc... -
Noah Gordon ens presenta una novel·la àgil i planera. Transcorre entre Llenguadoc, France, finals del segle XIX, i Catalunya. El prota...
-
SUSANNA TAMARO (1957) nascuda a Tieste (Territori lliure de Tieste, que el 1957 pertanyia a Itàlia), és escriptora i assistent de dire...
dimecres, 23 de novembre del 2016
José Luis Sampedro Sáez (Barcelona 1 de febrer de 1917 - Madrid
8 d'abril de 2013)fou un escriptor, humanista i economista.
La família es trasllada a Tànger on va viure fins els 13 anys. El 1936 va
ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i posteriorment es va passar al
nacional. Obté una plaça de funcionari a Melilla i es trasllada a Madrid on va
estudiar ciències econòmiques. El 1955 esdevé Catedràtic d’Estructura Econòmica
a la Universitat Complutense de Madrid.
Paral·lelament a la seva activitat professional escriu algunes novel·les
però és a partir de la seva jubilació quan obté els majors èxits, sobre tot
amb
La sonrisa etrusca.
La novel·la és una història d'amor i tendresa, que parla de la pèrdua d'identitat i valors en les societats industrialitzades. Senzill i alhora profund, és un llibre que commou i convida a la reflexió.
Un vell camperol calabrès arriba a casa dels seus fills a Milà per fer-se una revisió mèdica. Allà descobreix el seu últim amor, una criatura en la qual bolcar tota la seva tendresa: el seu nét, que es diu Bruno, com a ell li van cridar els seus camarades partisans. També hi viu la seva última passió: un amor que cobreix amb la seva llum els últims moments d'una vida que s’està acabant però hi pot sentir la seva pròpia plenitud.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)