Popular Posts
-
Continuem amb el Club de lectura virtual, esperem que aviat puguem fer-lo a l'aire lliure GEMMA LIENAS I MASSOT (Barcelona 1951) Llicenc... -
CAMILA LÄCKBERG (Suècia 1974). Escriptora sueca que té la característica que totes les seves novel·les es desenvolupen al seu poble...
-
dimecres 8 de gener 6 de la tarda a la Llar de la Gent Gran OBERT A TOTHOM
dimecres, 12 de desembre del 2018
Ferran
Torrent Llorca, nascut a Sedaví, l'Horta de València, el 1951, és un escriptor
i periodista valencià, essent un dels més prolífics en català.
El gènere que més
ha treballat és el de la novel·la negra.
Va començar la
carrera de Dret però la va deixar. Es dedicà durant anys a treballar en qualsevol feina:
venedor, representant comercial i d'altres oficis, fins que l'èxit literari li va facilitar
dedicar-se només a escriure.
Obres:
No emprenyeu el
comissari (1984), Penja els guants,
Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1989), Cavall i rei (1989). L'any de l'embotit
(1993), Gràcies per la propina va ser guardonada amb el premi Sant Jordi 1994.
A La mirada del tafur (1997) toca per primera vegada el tema del joc a la
València dels anys finals del franquisme. L'illa de l’holandès (1999) presenta
un escriptor i professor universitari d'idees marxistes deportat en una illa
propera a la costa mediterrània.
L'any
de l'embotit
La novel·la és una
història corrosiva sobre la lluita pel poder d’uns polítics que utilitzen la
premsa i la policia en benefici propi. Sàtira coral en què el món de la
política, la premsa i la policia fan una cursa singular per demostrar qui de
tots és el més cínic. Un exhibicionista dotat; un delegat del Govern amb
enquestes electorals de resultats raquítics; dos agents del Mossad disfressats
de funcionaris de la Unicef; una redacció de diari en guerra civil; uns xoriços
convençuts d'estar organitzant el cop del segle; uns desaprensius que pretenen
vendre pots de paella concentrada al Govern polonès (amb permís oficial); un
comissari que aspira a dirigir la policia autònoma (però a qui tothom posa
piules a les orelles), i un parell o tres més que la prudència fa oblidar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)