Popular Posts
-
Continuem amb el Club de lectura virtual, esperem que aviat puguem fer-lo a l'aire lliure GEMMA LIENAS I MASSOT (Barcelona 1951) Llicenc... -
Noah Gordon ens presenta una novel·la àgil i planera. Transcorre entre Llenguadoc, France, finals del segle XIX, i Catalunya. El prota...
-
Maitreyi o la nit bengalina és una novel·la semi autobiogràfica de l'autor romanès Mircea Eliade, que narra l’expe...
dimecres, 23 de gener del 2019
Amàlia Lafuente (Barcelona 1952) es metgessa i catedràtica de farmacologia a
la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es dedica a la docència
i a la recerca, dirigint tesis doctorals i publicant articles científics i de
divulgació. En l’àmbit literari, el 2004 va obtenir el primer premi de guió al
Certamen de la Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on va seguir cursos
de narrativa, i l’any 2006 va ser finalista al premi de narrativa breu
Districte V. Així mateix, ha estat guardonada amb el XVI Premi Literari Ciutat
de Badalona de Narrativa i el XXII Premi Països Catalans Solstici d’Estiu del
2009, per la seva primera novel·la, Codi genètic.
El 2013 va publicar Teràpia de risc.
Qui es pensi que la recerca científica és un
camí de roses, va ben errat. La Marina Fontcuberta està a punt de descobrir-ho.
Becària post-doctoral a l'Institut de Neurociències de Barcelona, treballa amb
un fàrmac molt prometedor pel tractament de l'Alzheimer, el CP-801, sota la
direcció d'en Miquel Tena, investigador sènior que tothom assumeix que serà el
nou director de l'Institut. Però els nous aires polítics aconsellen repatriar
científics d’èxit a l’estranger per
ocupar aquest lloc, de manera que la direcció recau sobre Guillem Miras,
eminent investigador de la Universitat de Califòrnia. La irrupció d'en Miras i
la seva mà dreta, la romanesa Nadia Ipatescu capgira la institució que a partir
d'ara es regirà pels principis americans, i afecta directament la Marina i en
Miquel, que es veu obligat a marxar de l'Institut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)