VISITES

contadores web
relojes web gratis

Seguidors

Cerca de contingut del bloc

Popular Posts

Amb la tecnologia de Blogger.
dimecres, 18 de desembre del 2019
Tina Vallès López (Barcelona, 1976) és una escriptora, correctora, traductora i bloguera catalana. Llicenciada en Filologia Catalana (1999)

Taductora del castellà al català diverses obres, entre les quals: Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, de Benito Bermejo (2002); Biografia del silenci, de Pablo d'Ors; Un armari ple d'ombra, d'Antonio Gamoneda; Rodoreda: exili i desig, de Mercè Ibarz (2008), o Catalunya serà impura o no serà, de Lluís Cabrera (2010), com també els àlbums de Mortadel·lo i Filemó.
Ha escrit diversos llibres de narrativa, entre els quals El parèntesi més llarg, amb què va guanyar el Premi Mercè Rodoreda.

Altres obres de narrativa són: L’aeroplà del Raval.  Maic. Barcelona: Baula. Un altre got d’absenta. El parèntesi més llarg.
També moltes obres de narrativa infantil.

LA MEMÒRIA DE L’ARBRE

Un dia, a Jan li comuniquen que els avis vindran a viure a Barcelona, a casa seva. Jan se n'adona que passa alguna cosa, però ningú li diu res. L'avi va a buscar-lo cada dia a l'escola, li porta el berenar, i li ensenya els arbres i els noms del carrer.
"«Em puc posar content?» No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla.

L’onze és un número important en la narració: L’avi té 11 anys quan desapareix l’arbre, la mare en té 11 quan l’avi li explica com va anar la destrucció de l’arbre,  el Jan té gairebé 11 anys quan l’avi també li explica (no arriba als 11 per la por que té l’avi de perdre’n el record).
La narració té 11 capítols i cada capítol té 11 parts.


El llibre ha agradat a la majoria i a la trobada es fa referència a la relació de l’avi amb el nen, a la conxorxa que fan nét i àvia per amagar l’evolució de la malaltia a la resta de la família, el bonic fil conductor: l’arbre durant tot el relat.