Popular Posts
-
Continuem amb el Club de lectura virtual, esperem que aviat puguem fer-lo a l'aire lliure GEMMA LIENAS I MASSOT (Barcelona 1951) Llicenc... -
Noah Gordon ens presenta una novel·la àgil i planera. Transcorre entre Llenguadoc, France, finals del segle XIX, i Catalunya. El prota...
-
SUSANNA TAMARO (1957) nascuda a Tieste (Territori lliure de Tieste, que el 1957 pertanyia a Itàlia), és escriptora i assistent de dire...
dimecres, 4 de març del 2020
Albert Sánchez Piñol, nascut a Barcelona
l'any 1965, és antropòleg i escriptor. Com a antropòleg, és membre del Centre
d'Estudis Africans i ha col·laborat en la redacció d'anuaris per a
enciclopèdies digitals. L'any 2000 escriu, fruit de la seva experiència,
Pallassos i monstres, un assaig satíric sobre vuit dictadors africans. En la
seva faceta d'escriptor de ficció, s’introdueix a l'univers literari amb el
llibre de relats Compagnie difficili, editat a Itàlia l'any 2000 en
col·laboració amb Marcelo Fois. El 2001 escriu el llibre de contes Les edats
d'or, on inclou relats de gran força narrativa combinada amb una frescor molt
original, que desenvolupen un món literari propi dins de la producció literària
catalana.
El bosch (2012) guió cinematogràfic
Novel·la:
La pell freda (2002), amb la què
aconsegueix un gran èxit de crítica i de públic,
Pandora al Congo (2005)
Victus (2012)
Vae Victus (2015)
Fungus (2018)
Homenatge als caiguts (2019)
El protagonista de Victus ens narra la seva
història des de la talaia dels 98 anys, des de la decrepitud dels anys (li ha
de dictar la història a la seva criada austríaca, fet que permet un fantàstic
joc narratiu), i amb una càrrega d'emocions i cicatrius aclaparadora. Martí
Zuviria viu i ens fa viure en un vaivé creixent, apassionant, viu, directe,
cru; entre el seu instint de supervivència i les més altes quotes de
comportament moral que li ensenyen dos grans mestres; entre les passions més
humanes i carnals, i els ideals més sublims. Però la novel·la té dos protagonistes:
Martí Zuviria i Catalunya, i, com a lector, no es pot ser objectiu en aquest
tema, i potser l'autor no ho és com a escriptor.
Tot i tractar-se d'una novel·la ambientada
a principis del s. XVIII, els paral·lelismes amb la nostra època són
vertiginosos, i m'és difícil abstreure'm de l'emoció. Els fets que narra el
llibre tenen un alt percentatge d'historicitat, però l'autor els narra de
forma brillant, i resulta difícil deixar el llibre ja des de la primera pàgina.
Martí Zuviria ens narra els fets de forma gens acadèmica; és planer, irònic,
sarcàstic, cruel, realista, idealista (sí, tot a la vegada), i ens mostra el
món de les batalles i les fortificacions de l'època d'una manera molt clara i
engrescadora; t'agafen ganes de mirar-te millor il·lustracions de ciutats de
l'època. Tracta els personatges històrics sense manies ni escrúpols, tant se
val que siguin generals, reis, lladres o putes (sovint un personatge pot ser
diverses coses alhora, com a la vida, vaja). A la segona meitat del llibre,
entra de ple a l'assetjament i caiguda de Barcelona el 1714. La novel·la parla
de la desaparició legal del nostre país, de la lluita aferrissada i suïcida que
va mantenir fins al final, abandonat a la seva sort com un peó innecessari al
tauler de joc. Albert Sánchez Piñol eleva a la epopeia el nostre caràcter
tossut per defensar l'indefensable, gràcies al qual, aquí estem, contra tot
pronòstic, i dóna rellevància a figures com el general Villarroel, i posa al
seu lloc a d'altres més populars segles després com Casanova. El llibre també
és tota una lliçó de tècniques de defensa i d'atac de ciutats al segle XVIII,
molt amena, il·lustrativa i il·lustrada. Però sobretot és una novel·la d'Amor.
Amor en majúscules, de la necessitat d'amor, de com l'amor és el motor final
que ens empeny cap a l'impossible, que fa que el protagonista del llibre,
covard, supervivent, renunciï a una vida planera com a noble, al costat d'una
dona que estimà a la joventut, per a arrossegar-se fins una ciutat al límit de
la resistència, abocada a la mort més immediata. Martí Zuviria, necessitat
d'amor, tot i que li costi entendre-ho, es fabrica pares, fills, avis, i una
família surrealista amb qui compartir llit i esperança.
(https://www.urv.cat/media/upload/arxius/campus-extens/AC_TORTOSA/victus.pdfhttp://bibarnabloc.cat/2013/02/18/victus/)
Podeu veure l'entrevista que li va fer Tatiana Sisquella (m'he emocionat
tornant a escoltar la seva veu, la Tatiana ja fa 6 anys que ens va deixar). Cliqueu sobre l’enllaç
Subscriure's a:
Missatges (Atom)