Popular Posts
-
Maica Rafecas va néixer a Llorenç del Penedès l’abril de 1987. És educadora social, antropòloga i tècnica editorial. Ha publicat el poema...
-
Marc Bolet Benito (Els Muntells, 1984). Diplomat en Educació Social i Graduat en Educació Primària per la Universitat Rovira i Virgili. Tre...
Maica
Rafecas va
néixer a Llorenç del Penedès l’abril de 1987. És educadora social, antropòloga
i tècnica editorial. Ha publicat el poemari Blanc breu (Edicions
Bromera, 2017), guardonat amb el premi València Nova Alfons el Magnànim. Ha
obtingut altres guardons de poesia i de narrativa per obra inèdita. És coautora
a diverses antologies i membre del grup poètico-musical Versaleta i
col·labora en diferents activitats literàries i investigacions
culturals, com l’inventari del patrimoni immaterial de l’Institut
d’Estudis Penedesencs (2018), entre d’altres. El setembre i
la nit és la seva primera novel·la.
EL SETEMBRE I LA NIT
Quan l’Anaïs s’assabenta de la imminent expropiació de la
petita vinya familiar a causa de la pròxima construcció d’un polígon, exigeix
al seu pare que no accepti, per dignitat. A partir d’aquí comença una lluita en
solitari, obsessiva i irracional als ulls de familiars i veïns, que l’Anaïs sembla
disposada a portar fins al final.
El setembre s’allunya com el paisatge en un tren en
marxa. La vinya oblida el seu passat gloriós. Un ramat d’ovelles furga entre
les pedres. La platja esdevé una engruna de pau. Una nena veu fantasmes a prop
d’una barraca de pedra seca en desús. L’Anaïs voldrà salvar el paisatge
moribund, contra el vent dels temps canviants, al llindar de la bogeria. El seu
germà Jan, que no té ni classes, ni feina, i ni tan sols amor, haurà d’escollir
entre l’Anaïs i la mirada dels altres mentre la vida se li escola entre els
dits. Arrels, amenaces, amors, incerteses, diagnòstics i mirades embolcallen el
lector d’aquesta història sobre valors capgirats. L’olor de les estacions entre
vinyes, l’anhel de justícia, l’aventura de la immobilitat quan tot va en contra
de l’heroïna. La lluita entre la vulnerabilitat i la feblesa. La bogeria vista,
o imaginada, sota la mirada dels altres.
Un llibre commovedor sobre l’entorn, les traves de la
família i els camins que ens poden fer tornar a casa per emprendre un èxode
interior. La insatisfacció perenne per la falta d’alternatives al present i
l’impuls abassegador per la vida. La lluita d’una família per no deixar-se
abatre pels seus fantasmes. La poda dels prejudicis per arrelar i obrir de nou
les ales cap a un destí que semblava forassenyat. Les veritats que s’amaguen en
el refugi de la infantesa i la saviesa de les altres generacions, els instants
que fan valenta una dona i les decisions que refan el croquis sentimental i
vital que potser s’enfonsava per sempre.
L’autora va venir a
comentar-nos el llibre i ens va explicar els motius que la van portar a
escriure en general i aquest llibre en particular, ens va agradar tant el
llibre com els seus comentaris els trobem una mica nostres per la proximitat
territorial, ja que fa referència encoberta d’alguns pobles i paisatges del
Baix Penedès. Ens agrada que vinguin autors a comentar les seves vivències així
podem aprofundir molt més en les lectures, entendre el que ens volen transmetre
i aprendre una mica sobre l’escriptura.
Marc Bolet Benito
(Els Muntells, 1984). Diplomat en Educació Social i Graduat en Educació
Primària per la Universitat Rovira i Virgili. Treballa com a director d'un
servei residencial de protecció a la infància. Ha estat guanyador del 17è Premi
de Narració Curta Vila d'Alcarràs amb l'obra La Pau dels Caragols (2022), del
XIV Premi Literari Arròs amb Lletres de Sant Jaume d’ Enveja amb l'obra Fades i
Mosquits i uns munts de contes (2022) i del Premi de Narrativa Breu Ciutat
d'Amposta amb l'obra Espècies Invasores (2023). També ha estat finalista del
28è Premi Vent de Port amb l'obra Maleïts morts de gana (2021). Col·labora a la
secció d'opinió del Setmanari l'Ebre. El seu temps lliure el dedica a escriure
i participar en tallers d'escriptura creativa. També dedica temps a la lectura
i la pràctica esportiva.
ESPÈCIES INVASORES
La lectura d’aquest llibre, situada en la
familia Matamoros, dona per a molt, tracta molts temes punyents i actuals, però
amb cert to irònic i fins i tot sarcàstic: el turisme, l'alzheimer,
l'homosexualitat, la immigració, el territori... i, sobretot, les relacions
familiars.
Ha sigut una lectura que ha agradat a tothom.
Gianni
Solla, escriptor italià nascut el 1974 a Nàpols,
on resideix.
Ha publicat contes, teatre, relats breus i
novel·les i ha col·laborat amb diverses revistes literàries.
Entre el 2006 i 2010 va treballar al diari Li
Napoli.
El lladre de quaderns, és
la seva obra més reconeguda, ha estat traduïda a diversos idiomes.
Magnífic llibre que va agradar molt en
general i que ens va fer aprofundir en l'amistat, la crueltat de la guerra i de
l'entorn social i ens va demostrar que hi ha persones que se superen tot i les
dificultats de la vida.
Marta Soldado
Fernández (Terrassa 1989), va estudiar Història i Literatura Comparada i
actualment és professora de Llengua, Història i Filosofia a secundària a
Barcelona. Ha publicat l'obra de ficció La felicitat d'un pollastre a
l'ast (L'Altra Editorial, 2018), "El cap i la cua del drac" (Comanegra, 2022).
AL BOSC VERMELL, UN
CAVALL FUIG (XXXIV Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin
i Soler).
La novel·la
ressegueix la història d’un cavall de
Przewalski que fuig del bosc vermell: els arbres situats al voltant de la
Central Nuclear de Txernòbil que van quedar vermells després de morir a causa
dels alts nivells de radiació pel desastre de 1986. Aquest entorn s’ha
convertit en un parc involuntari on la naturalesa ha florit amb més força quan
han desaparegut els humans. Entre altres espècies curioses, a la zona d’exclusió de Txernòbil hi
ha cavalls de Przewalski: l’última espècie de cavalls salvatges.
Veurem les
profundes connexions entre humans i animals on el context
històric i geogràfic de la novel·la també té un pes important, tracta qüestions socials que donen
profunditat a la història i hi aporten complexitat, com són la guerra
d’Ucraïna, la turistificació de
la ciutat de Cracòvia o la militarització de la frontera que passa pel bell mig
del bosc de Białowieża, un dels últims boscos verges d’Europa situat entre
Polònia i Bielorússia.
ALBA
DEDEU I SURRIBAS, nascuda a Granollers, Vallès Oriental, 1984, Estudià medicina a
Barcelona i a Florència, i exercí de metge durant un temps, però finalment es
dedicà a la traducció i a la creació literàries. El seu primer recull de
contes Gats al parc (2011), guanyà els premis de narrativa
Mercè Rodoreda (2010) i Crítica Serra d'Or (2012). L’any 2012 publicà un segon
recull, L'estiu no s'acaba mai. A banda de la tasca de traductora i
escriptora, ha tingut cura de l’edició de Sempre han tingut bec les
oques, de l'historiador Joaquim Miret i Sans, publicada el 2013.
LA CONFORMISTA
Alba Dedeu ens presenta la
vida quotidiana d’una parella, d’una família amb els seus alts i baixos, des
del punt de vista de la dona, però a través d’ella els veiem a tots; ell que
també va fent, la sogra amb les seves preferències, el germà egoista i cregut i
un final obert i feliç d’adaptació.
Per
saber-ne més:
Entrevista
a ALBA DEDEU al Núvol
https://www.nuvol.com/llibres/alba-dedeu-el-desig-sobretot-en-les-dones-costa-que-sigui-pur-375023
A casa teníem un himne és una novel·la
coral protagonitzada per tres dones de les terres de l’Ebre que intenten
restablir els vincles entre elles: la Marga i la Remei, dues germanes amb vides
i personalitats completament diferents, i l’Erne, la mare. Si la Marga viu una
eterna adolescència i encara no sap què fer amb la seva vida, la Remei està
atrapada en un matrimoni que la desmotiva, una feina estable i un fill. Per la
seva banda, l’Erne és una mare freda i misteriosa que va estar 9 anys sense
parlar i que després de quedar-se viuda s’ha instal·lat a La Toscana. Quan la
Remei es queda embarassada d’un home que no és el seu marit, les dues germanes
decideixen anar a passar uns dies a casa la mare, que serviran no només per
prendre decisions sobre el seu futur sinó també per desvelar secrets familiars
que no s’esperaven.
Climent fa avançar la
narració a cavall entre el drama i la comèdia i amb una sorprenent facilitat
per a crear diàlegs socràtics entre les tres dones, que fan balanç de la seva
vida com si estiguessin dins una pel·lícula d’Éric Rohmer. El lector va saltant
de punt de vista constantment, ficant-se a la pell de les tres protagonistes
que de tant en tant evoquen els records iniciàtics del seu poble natal, Arnes:
el primer petó, el primer xicot, la primera mort…Tot per conduir-nos a la
persona en què ara s’han convertit: la Marga en una mena de Fleabag maldestra
i insegura que encara no ha trobat el seu lloc i la Remei en una dona freda com
la seva mare que potser l’ha trobat massa d’hora. I entre converses i records
van apareixent els traumes familiars, que «es passen com un virus». Poder-los
treure a la llum unirà les tres dones i les obligarà a fer un replantejament de
les seves vides.
El llibre, per tant, ens
és útil entre altres coses per reflexionar sobre com ens relacionem entre
nosaltres i per qüestionar el model de família que hem escollit. D’una banda,
la Remei ha seguit de manera inconscient el marc familiar catòlic que va
construir la seva mare i que la va portar a estar molts anys reprimida i
envoltada d’unes persones que probablement no desitjava. D’altra banda, la
Marga s’ha sentit tan eclipsada per l’estil normatiu del seu entorn que ha
desenvolupat un complex d’inferioritat vers la seva germana. Davant d’aquest
conflicte, Climent no proposa un nou model concret de família per a les
properes generacions però sí que ens dibuixa uns personatges vius i complexes
que al llarg de la novel·la van alliberant-se d’una vida que no les
satisfà i aprenen a dir i a fer el que volen, perquè, com diu la Remei, «a
vegades ens veiem tan lligats de mans i peus amb la merda d’estabilitat que
sortir d’aquest paradís autoimposat fa feredat». Una mica en la línia d’algunes
novel·les d’Ottessa Moshfegh,
el que aquesta història ens convida a fer, doncs, és a deixar de córrer i
aprendre a frenar. Alliberar-se, com dèiem al principi, d’haver de triar una
vida.
I un últim detall, per
acabar: Climent ens ensenya que per construir és necessari destruir, i una
altra de les virtuts que té l’escriptora de Gina és que ella destrueix des de l’humor. Saber
riure’s d’un mateix és una de les condicions bàsiques a l’hora de progressar i
segurament una de les qualitats que més fa brillar l’escriptora ebrenca.
https://www.nuvol.com/llibres/aprendre-a-frenar-336535
LAETITIA COLOMBANI
Autora molt coneguda en
les seves facetes d’actriu, guionista i directora de cinema i actualment també
com a escriptora.
Nascuda a Bordeus el
1976 actualment resideix a París, mare bibliotecària i pare enginyer, els seus
estudis són cinematogràfics.
El seu primer llibre va
ser La Trena (2017), que vam llegir
fa 4 anys, portada al cinema, dirigida per ella mateixa, traduïda a 40 idiomes
i amb nombrosos premis literaris, La
trena o el viatge de Lalita (una versió il·lustrada) després va escriure Les vencedores (2019) que nosaltres vam
llegir el 2024 i el Vol de l’estel (2021).
EL VOL DE L’ESTEL traduït per Valèria Gillard
Avui comentem El vol de
l’estel, en el que també tenim a tres dones com a protagonistes, totes
lluitadores. La Léna, una professora francesa que pateix un trauma familiar i
que lluita per sobreposar-se, la Lalita de 10 anys, també amb un trauma darrere
un altre, però que ja des de ben petita va aprendre a lluitar per la vida al
costat de la seva mare i la Preeti, cap de la Brigada Roja que lluita per
defensar a les dones/nenes i ensenyar-les.
La Léna creu que és
fonamental que les nenes tinguin una cultura i vol sobre tot millorar la vida
de la Lalita i a través d’aquest ideal lluita per una escola, junt amb la Preeti
i les noies de la Brigada Roja.