VISITES
Seguidors
Cerca de contingut del bloc
Popular Posts
-
ALEXANDER McCALL SMITH neix a Botsuana, va estudiar a Escòcia i posteriorment va tornar a Botsuana on va ensenyar dret a la Universitat de B...
-
Isabel-Clara Simó i Monllot (Alcoi, 1943 – Barcelona, 2020) va ser una escriptora amb una extensa obra literària: novel·la, poes...
-
Teníem programada la tertúlia del Club de lectura per comentar el llibre ADEU SUAU d’Isabel-Clara Simó però va arribar el coronavirus i en...
Blog Archive
-
►
2019
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2018
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2012
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
Dades personals
Amb la tecnologia de Blogger.
dimecres, 24 de gener del 2018
Jean-Paul Didierlaurent (La Bresse, Departament francès de Les
Vosges, 1962)
Diplomat
en publicitat es va iniciar amb la literatura amb relats curts amb els que va
guanya varis premis, dos d’importants. Els primers premis obtinguts el va estimular a continuar escrivint, al
Henri Thomas, de Sant-Dié-dels-Vosges, on va presentar dues obres amb
pseudònim, ja que era el seu lloc de
naixement i no volia ser reconegut pel jurat. Van guanyar els dos relats.
2010
Premi internacional Hemingway amb Brume.
Ha
vist els seus contes publicats en els reculls “Corrida de muerte, Arequipa i Le
Frère de Péret”, abans de guanyar el premi Hemingway.
El lector del
tren de les 6.27
(2014)
Ha obtingut un èxit fulgurant.
En
Guylain Vignolles, com ens explica de seguida l’autor, no és ni guapo ni lleig,
ni gras ni prim, però des del naixement porta a sobre el pes del joc de
paraules de què pot ser objecte el seu nom: vil guinyol. Duu una vida buida
d’al·licients i plena de rutines. Cada dia, a les 6.27 h del matí, agafa el
mateix tren de rodalies i s’asseu al seient plegable. I sempre llegeix en veu
alta trossos de papers esquinçats o “pells vives” sense relació entre ells.
Amb
total naturalitat, l’autor desgrana aquesta història que no deixa de ser una
gran troballa en la mesura que enllaça una faula en què succeeixen fets
meravellosos i un registre quotidià esquitxat de notes plenes d’humor i
d’ironia amb moments estellars, com la lectura d’un fragment eròtic en una residència
d’avis que els fa retornar la vitalitat perduda. L’autor recorre a temes com la solitud,
l’amor, la vellesa i la bellesa, el respecte o la compassió mitjançant petites
píndoles.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)