VISITES
Seguidors
Cerca de contingut del bloc
Popular Posts
-
Cada mes recomanem un llibre al nostre poble; pengem cartells per les tendes, consultori, etc. i naturalment també a les xarxes perquè LLEG...
-
Julia Navarro es escriptora i periodista. Va néixer a Madrid l'any 1953 i ha treballat al llarg de la seva carrera en la premsa ...
Blog Archive
-
►
2024
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2023
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2019
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
▼
2014
(15)
- ► de desembre (3)
- ▼ de novembre (4)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2012
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
Dades personals
Amb la tecnologia de Blogger.
diumenge, 16 de novembre del 2014
QUIM MONZÓ Barcelona (1952)
Va estudiar disseny gràfic a
l’Escola Massana, els seus inicis professionals van ser treballant en les arts
gràfiques i posteriorment dissenyador gràfic. A la dècada dels 70 va començar a
fer periodisme com a corresponsal de guerra i columnista a la premsa periòdica.
Va ser amb la novel·la L’udol del grisó a les clavegueres que
es va donar a conèixer com a escriptor (1976). Amb aquesta obra va guanyar el
premi Prudenci Bertrana.
També ha guanyat el premi
Lletra d’Or i Premi Nacional de
Literatura (2000), el de narrativa Ciutat de Barcelona (1993), el de novel·la
dels Lectors del Temps (1989), quatre vegades el de crítica que atorga Serra
d’Or i Premi Maria Àngels Anglada (2008).
Ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest
Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, entre d'altres, i les
seves obres s'han traduït a més d'una vintena d'idiomes. L'any 2007 va fer el
discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt com si relatés un conte i va ser molt exitós.
El millor dels mons (2001), és un recull de relats dividit en 3
parts (7 contes, una novel·la curta i 6 contes més).
La majoria tenen un caire
pessimista (excepte Dos rams de roses).
Ens trobem davant d’una
col·lecció de contes amb un gran lirisme i humor negre, tots estan situats en
accions quotidianes en que l’autor els hi dóna la volta, els injecta el verí i trasbalsa
la situació. És l’absurditat portada a situacions extremes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada