VISITES
Seguidors
Cerca de contingut del bloc
Popular Posts
Blog Archive
-
►
2024
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2023
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2019
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2018
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2012
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
Dades personals
Amb la tecnologia de Blogger.
dimecres, 21 de febrer del 2018
Alicia Kopf (pseudònim d’Imma Ávalos Marquès,
Girona 1982), és una escriptora i artista multidisciplinària. Llicenciada en
Belles Arts, graduada en Teoria literària i Literatura Comparada per la
Universitat de Barcelona.
Fa servir el pseudònim d’Alicia Kopf des del
2006. Aquest nom artístic va néixer a Alemanya quan va fer un projecte on es
veien una sèrie d’escorçons cercant un cap, fins que una visió general mostrava
que la dona cercava el seu propi cap, és doncs una al·legoria d’algú que cerca,
però no el conill blanc d’Alícia sinó la seva pròpia identitat. En la seva obra artística actual s’interessa
pel concepte d’exploració, enllaçant l’èpica de les històriques conquestes
polars amb elements personals i auto referencials.
Premi Documenta (2015), el Premi Llibreter
(2016), ha estat escollit el millor llibre de ficció 2016 en català pels
crítics de La Vanguardia
Aquest llibre és el diari de recerca d’una
dona que s’obsessiona per les expedicions polars. És sobretot un relat sobre la
resistència. A les seves pàgines hi circulen Scott, Amundsen, Cook, Shackleton
i el seu vaixell Endurance, Louis Boyd, però també Virginia Woolf i Wilfredo
Prieto.
A través de la imatge d’aquestes expedicions i
del gel, la narradora duu a terme una investigació de caire poètic apropiant-se
de documents, del relat històric, que poc a poc va convertint-se en una
exploració introspectiva.
El llibre s’estructura en breus capítols
–trencada i dolguda a vegades, freda i documental en d’altres. El gel hi
apareix com una metàfora de moltes cares: li serveix per parlar d’art, però
també de relacions familiars –el complex vincle amb la mare i el germà autista.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada