CLUB DE LECTURA

Aurora Bertrana (1892-1974), filla de Prudenci Bertrana i Neus Salazar, és una de les figures més singulars de la literatura catalana del segle XX. El seu esperit aventurer i la seva personalitat independent la van convertir en una gran coneixedora d’altres cultures i, sobretot, en una ferma defensora dels drets de la dona. Especialment coneguts són els seus llibres de viatges, els quals van propulsar la construcció de la imatge literària d’una escriptora que es caracteritza per l’inconformisme, la curiositat i la perseverança. Malgrat el seu interès pel món literari, Bertrana va rebre una educació essencialment musical i, sota la protecció de l’escriptora Carme Karr, va viatjar a Barcelona i a Ginebra per consolidar aquests coneixements. Durant l’estada a Suïssa, publica els seus primers textos a La Veu de Catalunya i és precisament al llarg d’aquesta etapa que viu el cúmul d’experiències que l’aniran convertint en la dona cosmopolita que es reflecteix en les seves obres.

CENDRES

En el moment en què fou escrita Cendres la censura franquista no va permetre que es publiqués perquè, l’autora parla d’homosexualitat, de bisexualitat, de suïcidi i d’adulteri, i això podia suposar un escàndol en la moral trastornada de l’època.

 Ambientada entre Barcelona, la Costa Brava, l’Alta Savoia i Ginebra, Bertrana se centra en la bohèmia suïssa que ella mateixa va viure en els seus primers anys d’exili, bandejada per la família i acollida pels artistes. La novel·la gira al voltant d’un matrimoni burgès que ratlla les convencions i que precisament per això està abocat al fracàs: l’Anna Valls, una noia d’uns vint anys enamorada del seu marit, un anglosaxó inquietant i atractiu, tèrbol i infeliç, s’estavella contra l’amor idealitzat i la hipocresia de la societat benpensant.