Popular Posts
-
Cada mes recomanem un llibre al nostre poble; pengem cartells per les tendes, consultori, etc. i naturalment també a les xarxes perquè LLEG...
dimecres, 4 de juliol del 2018
Almudena
Grandes neix a Madrid el 1960, estudia Geografia i història a la Universitat
Complutense de Madrid. És columnista del
diari El País.
Les
seves obres són:
Las
edades de Lulú (1989)novel·la heròtica, XI premi de la Sonrisa vertical,
portada al cinema per Bigas Luna. Te
llamaré Viernes (1991, Malena es un nombre de tango (1994), portada el cinema
de Gerardo Herrero. Modelos de mujer (1996).
Atlas
de geografía humana (1998), portada al cinema per Azucena Rodríguez. Los aires
difíciles (2002), portada el cinema de Gerardo Herrero. Castillos
de cartón (2004). Estaciones de paso (2005). El
corazón helado (2007). Inés y la alegría (2010) inicia la sèrie Episodios de
una guerra interminable. Va obtenir a Mèxic el Premi Elena Poniatowska. El
lector de Julio Verne (2012) (Episodios de una guerra interminable). Las tres
bodas de Manolita (2014) (Episodios de una guerra interminable). Los
besos en el pan (2015). Los pacientes del doctor García (2017) (Episodios de
una guerra interminable) Premi Nacional de Narrativa 2018. La
herida perpetua (2019), recull d’articles publicats al País que sobre tot
parlen del problema Catalunya-Espanya.
Novel·la
de molts personatges de diferents edats i nivells socials, tot i que abunda la
classe mitjana. Narrada en present i ambientada en un barri de Madrid, però
podria ser qualsevol altra ciutat. Amb capítols curts l'autora narra fragments
d'històries quotidianes que succeeixen, al llarg d'un any, en aquest lloc i a l’època
actual de crisi. El llibre reflecteix gran quantitat de situacions que tots hem
viscut de prop o sentit a parlar d'elles: aturats de llarga durada, feines
inestables, moviments socials, pèrdues d'habitatge, emigració, violència
domèstica, escolars famolencs... però també molta solidaritat i, en general ,
tots els tripijocs, econòmics o no, amb els quals les persones intenten seguir
endavant. Tot això narrat de manera amena i amb uns personatges que, tot i que
no n’arriba a destacar cap, fa que empatitzis amb ells, "bona gent"
com la que et pots trobar en el teu propi barri. No és una novel·la trista,
però sí una novel·la realista, social i molt actual.
Pot
ser tots són massa bons.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada