VISITES
Seguidors
Cerca de contingut del bloc
Popular Posts
-
Cada mes recomanem un llibre al nostre poble; pengem cartells per les tendes, consultori, etc. i naturalment també a les xarxes perquè LLEG...
Blog Archive
-
►
2024
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2023
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2019
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2018
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2012
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
Dades personals
Amb la tecnologia de Blogger.
dimecres, 26 de setembre del 2018
Gemma Ruiz Palà –Sabadell 1975- Periodista. Des dels 22
anys treballa als serveis informatius de Televisió de Catalunya, especialitzada
en cròniques culturals.
Durant 6 anys va
fer les cròniques teatrals del programa La nit al dia.
Argelagues (setembre 2016) és la seva primera novel·la
que ha sigut un èxit de vendes. El març del 2017 ja s’havia fet la novena
edició.
La va escriure durant 7 anys, segons diu ella mateixa, va
anar canviant l’estil literari: primer massa periodístics, després massa
teatral i finalment va trobar una narradora empeltada de les veus anteriors.
La Remei comença sent la protagonista principal i és la
nena de pagès que neix a Castellterçol, essent filla de jornalers. A través
d’ella vivim les condicions de misèria, treball i brutalitat freqüents a
l’època. Pares i germans decideixen sobre el destí de les nenes, sigui
treballant tot cuidant mainada o fent de minyona. És la part més vivament
narrada. Es nota molt que la Remei va ser la font oral de l’autora. Frases
curtes. Estil directe. Un català riquíssim de vocabulari i d’expressions molt
vives de llavors, no sempre normatiu i
que comprenem bé pel context.
És la història de les dones que passen de viure a pagès a
fer-ho a les ciutats, on seran una mà d’obra importantíssima i on tindran una
vida gens fàcil, plena de sacrificis i dedicació a marits i fills, de molt de
treball i molt dur. Sovint els caldrà lluitar i patir per assegurar
l’alimentació i un cert benestar per tots, especialment durant l’etapa
d’escassetat, durant la guerra, i l’època de l’estraperlo en la llarga
postguerra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada