Popular Posts
-
Julia Navarro es escriptora i periodista. Va néixer a Madrid l'any 1953 i ha treballat al llarg de la seva carrera en la premsa ...
-
SÍLVIA SOLER I GUASCH, nascuda a Figueres el 1961 però resident a Badalona des de petita. Llicenciada en Ciències de la Informació, ha treba...
dimecres, 3 d’abril del 2019
Kent Haruf Va néixer a Pueblo,
Colorado, fill d'un metodista. Es va graduar a la universitat de
Nebraska, on més tard esdevindria professor.
Abans d'esdevenir un escriptor,
Haruf va treballar a diversos llocs, incloent una granja de pollastres, una
empresa constructora, un hospital de rehabilitació, una biblioteca, mestre
d'anglès amb el Cos de Pau a Turquia, i com a professor a les universitats de
Nebraska i Illinois.
Totes les seves novel·les tenen
lloc a la ciutat fictícia de Holt, ubicada a la part oriental de l'Estat de
Colorado.
Va escriure 6 novel·les, tres han
estat traduïdes al català: Cançó de la plana (1999), Capvespre (2004) i
Nosaltres en la nit (2015), publicació pòstuma.
Addie, una dona vídua de 70 anys,
sembla, almenys a l’inici, el personatge més convençut que el pes de
l’experiència no és un impediment per fer un canvi de rumb. Decidida a trobar
algú amb qui compartir la solitud, l’Addie se’n va a visitar el seu veí Louis,
també vidu, a qui proposa de dormir plegats cada nit. Lluny dels plantejaments
previsibles, l’Addie no li demana sexe, sinó paraules. Així doncs, un cop
tancat el tracte, els dos veïns van aprofundint, nit rere nit, en el relat del
passat i en la gestió emocional de la vellesa. Tot i que la finalitat de les
trobades no és sexual, ni a l’Addie ni a en Louis els és fàcil relacionar-se a
Holt –el poble imaginari de les ficcions de Haruf–, on la germanor del veïnat
sovint es tenyeix de murmuri o de prejudici.
La necessitat d’afecte, la
solitud, la incomunicació familiar i els prejudicis són els tòpics que es
repeteixen amb més insistència, tot plegat per anar a parar a la màxima que
empeny l’Addie a canviar de vida.
La història de dos avis beatífics
cansats de ser políticament correctes convida el lector a transitar pels camins
plàcids del final feliç. Però, sens
dubte, el millor de la novel·la és la capacitat d’esquerdar la inèrcia i
constatar que, al final, no hi ha cap felicitat que no tingui un regust amarg.
El 2017 Netflix n’ha fet una pel·lícula
amb Robert Redford i Jane Fonda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada