Popular Posts
-
Julia Navarro es escriptora i periodista. Va néixer a Madrid l'any 1953 i ha treballat al llarg de la seva carrera en la premsa ...
-
SÍLVIA SOLER I GUASCH, nascuda a Figueres el 1961 però resident a Badalona des de petita. Llicenciada en Ciències de la Informació, ha treba...
dimecres, 6 de novembre del 2019
Julia Navarro es escriptora i periodista. Va néixer a
Madrid l'any 1953 i ha treballat al llarg de la seva carrera en la premsa
escrita, a la radio i a la televisió, la qual va deixar per l'escriptura. Després
d'escriure llibres d'actualitat política, com ara Entre Felipe y Aznar, La
Izquierda que viene y Señora Presidenta, va publicar la seva primera novel·la:
La Germandat del Sant Sudari (2004) amb els quals va aconseguir un gran èxit,
tan nacional com internacional. Les seves següents novel·les han consolidat
aquest èxit. Les seves novel·les solen
tenir un component històric que es mescla en un escenari contemporani.
Tanmateix, si l'intriga n'era la principal component en les tres primeres,
aquest ha anat desapareixent en favor del suspens i el drama.
És una autora amb èxit comercial a Espanya i, entre
d'altres, ha estat traduïda al català, anglès, alemany, finès, portuguès, txec,
italià, rus o turc.
De Dispara, ja sóc mort han dit:
«És
una novel·la de personatges, unes criatures presoneres de la seva època i dels
vaivens històrics d'aquesta. Un relat ambiciós que comença a finals del segle
XIX i arriba fins 1948 a través d'alguns dels esdeveniments més importants del
conflicte palestí”. «Una intensa i emocionada crònica d'una saga familiar que
aprofundeix en el vertigen de la condició humana alhora que proposa una
commovedora reivindicació de que per sobre de les pàtries hi són les persones.»
Hi ha moments a la vida en què l'única manera de salvar-te és morint o
matant.
A
finals del segle XIX, durant la darrera etapa tsarista, els Zucker, perseguits
per la seva condició de jueus, han d'abandonar Rússia fugint de l'horror i la
desraó. Quan arriben a la Terra Promesa, en Samuel Zucker compra les terres
dels Ziad, una família àrab encapçalada per l'Ahmed. Entre els dos homes es
crea un vincle tan fort, una amistat tan sòlida, que es manté generació rere
generació, per damunt de les diferències religioses i polítiques.
En
general la novel·la va agradar molt, tot i que és molt llarga es llegeix molt
bé. El final tan inesperat va sorprendre. A mi personalment és el què no em va
agradar, el vaig trobar massa forçat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada