VISITES
Seguidors
Cerca de contingut del bloc
Popular Posts
-
Julia Navarro es escriptora i periodista. Va néixer a Madrid l'any 1953 i ha treballat al llarg de la seva carrera en la premsa ...
-
SÍLVIA SOLER I GUASCH, nascuda a Figueres el 1961 però resident a Badalona des de petita. Llicenciada en Ciències de la Informació, ha treba...
Blog Archive
-
►
2024
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2023
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
▼
2019
(7)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2012
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
Dades personals
Amb la tecnologia de Blogger.
dimecres, 18 de desembre del 2019
Tina Vallès López (Barcelona, 1976) és una
escriptora, correctora, traductora i bloguera catalana. Llicenciada en
Filologia Catalana (1999)
Taductora del castellà al català diverses obres,
entre les quals: Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, de Benito Bermejo (2002); Biografia
del silenci, de Pablo
d'Ors; Un
armari ple d'ombra,
d'Antonio Gamoneda; Rodoreda: exili i desig, de Mercè Ibarz (2008), o Catalunya
serà impura o no serà,
de Lluís Cabrera (2010), com també els àlbums de Mortadel·lo i Filemó.
Ha escrit diversos llibres de narrativa, entre els
quals El
parèntesi més llarg,
amb què va guanyar el Premi Mercè Rodoreda.
Altres
obres de narrativa són: L’aeroplà del Raval. Maic. Barcelona: Baula. Un altre got d’absenta. El parèntesi més llarg.
També
moltes obres de narrativa infantil.
Un dia, a Jan li comuniquen que els avis vindran a
viure a Barcelona, a casa seva. Jan se n'adona que passa alguna cosa, però
ningú li diu res. L'avi va a buscar-lo cada dia a l'escola, li porta el
berenar, i li ensenya els arbres i els noms del carrer.
"«Em puc posar content?» No
sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a
casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells
al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a
dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el
Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més
significat del que sembla.
L’onze és un número important en
la narració: L’avi té 11 anys quan desapareix l’arbre, la mare en té 11 quan
l’avi li explica com va anar la destrucció de l’arbre, el Jan té gairebé 11 anys quan l’avi també li
explica (no arriba als 11 per la por que té l’avi de perdre’n el record).
La narració té 11 capítols i cada
capítol té 11 parts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Un llibre que va agradar molt als participants del nostre Club de Lectura. Una lectura amena plena de sensiblitat escrit amb la veu d'u nen d'onze anys, ens fa reflexionar sobre com pot afectar a la família una malaltia que afecta a la pèrdua de la memòria de l'avi del protagonista.
A mi personalment em va fer pensar amb el patiment dels infants quan no se'ls fa partícips dels problemes familiars, siguin per malalties, per atur... a vegades pateixen més que si se'ls expliqués la veritat
Publica un comentari a l'entrada