VISITES
Seguidors
Cerca de contingut del bloc
Popular Posts
-
SÍLVIA SOLER I GUASCH, nascuda a Figueres el 1961 però resident a Badalona des de petita. Llicenciada en Ciències de la Informació, ha treba...
Blog Archive
-
►
2024
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2023
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2019
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2012
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
Dades personals
Josefa Rodríguez Álvarez (La Robla, 8 de març de 1926 - Mazcuerras, 16 de març de 2011), coneguda com a Josefina Aldecoa, fou una escriptora i pedagoga espanyola, directora del Colegio Estilo. Va estar casada amb l'escriptor Ignacio Aldecoa, de qui adoptà després de la seva mort el cognom per a la seva carrera literària.
Ve de família de mestres (mare i àvia) que participaven amb
la ideologia de “La institución libre de la enseñanza” amb la idea de renovar l’educació
a Espanya.
Es traslladà a Madrid el 1944, on estudià Filosofia i
Lletres i es doctorà en Pedagogia per la Universitat de Madrid sobre la relació
infantil amb l'art, tesi que després publicaria amb el títol “El arte del niño
(1960)”.
El 1959 fundà en Madrid el Colegio Estilo –que va ser per
a ella la seva gran obra–, situat a la zona d'El Viso, Madrid, inspirant-se en
les idees abocades en la seva tesi de pedagogia, en els col·legis que havia
vist a Anglaterra i els Estats Units i en les idees educatives del Krausisme,
base ideològica de la Institución Libre de Enseñanza: "Volia alguna cosa
molt humanista, donant molta importància a la literatura, les lletres, l'art.
HISTORIA DE UNA
MAESTRA
Situada
en el periode històric des dels anys 20 fins l’inici de la Guerra Civil,
passant per l’època de la República.
Acompanyant
a Grabriela en adonem de la ignorància i la pobresa que hi havia en aquest període
sobre tot a les zones rurals més apartades.
Podem
considerar que aquesta novel·la suposa un reconeixement i homenatge a tots els
mestres de la República que amb el seu esforç personal van intentar educar un
país que estava sumit en la més absoluta ignorància i on l’església estava per
sobre de tot.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada