VISITES

contadores web
relojes web gratis

Seguidors

Cerca de contingut del bloc

Popular Posts

Amb la tecnologia de Blogger.
dimecres, 4 de juliol del 2018

Almudena Grandes neix a Madrid el 1960, estudia Geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid.  És columnista del diari El País.
Les seves obres són:
Las edades de Lulú (1989)novel·la heròtica, XI premi de la Sonrisa vertical, portada al cinema per Bigas Luna.  Te llamaré Viernes (1991, Malena es un nombre de tango (1994), portada el cinema de Gerardo Herrero. Modelos de mujer (1996).
Atlas de geografía humana (1998), portada al cinema per Azucena Rodríguez. Los aires difíciles (2002), portada el cinema de Gerardo Herrero. Castillos de cartón (2004). Estaciones de paso (2005). El corazón helado (2007). Inés y la alegría (2010) inicia la sèrie Episodios de una guerra interminable. Va obtenir a Mèxic el Premi Elena Poniatowska. El lector de Julio Verne (2012) (Episodios de una guerra interminable). Las tres bodas de Manolita (2014) (Episodios de una guerra interminable). Los besos en el pan (2015). Los pacientes del doctor García (2017) (Episodios de una guerra interminable)  Premi Nacional de Narrativa 2018. La herida perpetua (2019), recull d’articles publicats al País que sobre tot parlen del problema Catalunya-Espanya.



LOS BESOS EN EL PAN

Novel·la de molts personatges de diferents edats i nivells socials, tot i que abunda la classe mitjana. Narrada en present i ambientada en un barri de Madrid, però podria ser qualsevol altra ciutat. Amb capítols curts l'autora narra fragments d'històries quotidianes que succeeixen, al llarg d'un any, en aquest lloc i a l’època actual de crisi. El llibre reflecteix gran quantitat de situacions que tots hem viscut de prop o sentit a parlar d'elles: aturats de llarga durada, feines inestables, moviments socials, pèrdues d'habitatge, emigració, violència domèstica, escolars famolencs... però també molta solidaritat i, en general , tots els tripijocs, econòmics o no, amb els quals les persones intenten seguir endavant. Tot això narrat de manera amena i amb uns personatges que, tot i que no n’arriba a destacar cap, fa que empatitzis amb ells, "bona gent" com la que et pots trobar en el teu propi barri. No és una novel·la trista, però sí una novel·la realista, social i molt actual.
Pot ser tots són massa bons.