Popular Posts
-
El caçador d'estels ha estat una de les novel·les que més ha agradat a totes les lectores. Vam comentar els grans temes univer...
-
El seu protagonista, un músic d’orquestra de ball retirat i carregat d’ironia, després d’enviudar reflexiona sobre les relacions fa... -
Almudena Grandes neix a Madrid el 1960, estudia Geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid. És columnista del diari E...
Dos
personatges principals ISMAEL i JASONE, són parella amb dues filles.
L’Ismael
és escriptor, ha escrit una novel·la amb molt d’èxit, però ara no pot escriure
res, no li surt, no li agrada el que fa... en fi, està bloqueixat.
Jasone
havia escrit de jove i ara corregeix altres escriptors, entre ells a l’Ismael.
Actualment no escriu res, no te temps.
Hi
han dos incidents importants que desencadenen l’acció de la novella: sentiments
de culpa, de maltractament psíquic, rol masculí i femení transmès a través de
la família i la societat.
El
primer és un accident de la mare que ha de quedar hospitalitzada. L’Ismael ha
d’anar a la casa del pare a cuidar-lo i això el trasllada a la seva infància,
records que li han quedat gravats en l’inconscient i que van sorgint poc a poc,
fent-li mal però portant-lo finalment a solucionar la vida amb la Jasone i
sobre tot amb ell mateix.
L’altre
incident és una violació d’una noia, que els arriba per mitjans de comunicació
i en la que no han intervingut per a res, però els remou la consciència als
dos, a l’Ismael de culpabilitat general com a home, de por per les filles i
pren consciència de que no coneix per a res a les dones: no coneix res de la
seva mare, molt poc de Jasone, la seva parella i això li trenca els seus
esquemes mentals.
A la
Jasone també li desperta la por per les filles però sobre tot li desperta una
mena de consciència femenina, i es posa al costat del patiment de les dones des
de nenes fins a adultes i aquest sentiment és tant intens que la porta a
escriure per les nits i d’amagat de tothom.
Karmele
Jaio, va néixer a Vitória el 1970, llicenciada en Ciències de la Informació, és
periodista i escriptora.
Des
de juliol de 2015 és acadèmica de Euskaltzaindia. Real Acadèmia de la Llengua
Basca.
Ha
escrit tres novel·les que han estat traduïdes al castellà:
-Las
manos de mi madre. Que ha estat portada al cinema
-Música
en el aire
-La
casa del Padre
Ha
escrit molts relats editats en diferents antologies i un llibre de poemes.
Algunes de les seves obres han estat
traduïdes al castellà, català, alemany, rus i anglès
La novel·la també reflexiona sobre la mort i la pèrdua, tant d'un ésser estimat com el trencament d'una relació, sigui amorosa o familiar.
La seva lectura, encara que és trista quan tracta els sentiments de pèrdua, és optimista i dóna peu a l'esperança quan som capaços d'enfrontar-nos al passat i reconciliar-nos amb el present, sobretot quan es tracta dels lligams familiars.
Una obra molt recomanable. Aprofito també per recomanar de la mateixa autora, PETONS DE DIUMENGE.
dijous, 7 de maig del 2020
Teníem programada la tertúlia del Club
de lectura per comentar el llibre ADEU SUAU d’Isabel-Clara Simó però va arribar
el coronavirus i ens vam haver de confinar a casa, sense possibilitat de
trobant-se.
Imitant
altres clubs de lectura vam acordar fer-ho de forma virtual, no és el mateix
però hem pogut parlar del llibre, veure’ns les cares i enviant-se molts
somriures.
No
vam poder ser-hi tots, però aquí deixo una mostra del nostre grup.
.
Vam acordar que per la propera tertúlia cadascú comentaria un llibre llegit últimament o que li hagi marcat per alguna raó, de tal manera que ens induís a llegir-lo.
Fora de la tertúlia s'ha comentat la possibilitat de llegir algun llibre amb E-biblio que seria per d'aquí dos mesos si la situació s'allargués.
Lectors i lectores de Santa Oliva i de tot Catalunya; la COVID-19 no ens aturarà.
dimecres, 6 de maig del 2020
Isabel-Clara Simó i
Monllot (Alcoi, 1943 – Barcelona, 2020) va ser una
escriptora amb una extensa obra literària: novel·la, poesia, teatre, assaig,
traduccions i guions radiofònics i televisius. Doctora en Filologia romànica. Exercí
com a periodista i col·laborà com articulista en diferents diaris. Ocupà
diversos càrrecs en institucions acadèmiques i va rebre nombrosos premis, entre
els més destacats: Victor Català 1978 amb És quan miro que hi veig clar, Sant Jordi 1993 amb La salvatge, Pompeu Fabra 2009, Premi d’Honor
de les Lletres Catalanes 2017.
Adéu-suau (2006) té com a protagonista en Nor, un home jove trist i solitari que ens va narrant la seva infeliç infància plena de secrets, les relacions familiars, la seva lluita per independitzar-se i la crisi de parella. Els dos personatges secundaris (que treballen al forn de Nor) són persones amb problemes personals i certa marginalitat. Una obra amb pocs diàlegs i canvis de punt de vista: parla el personatge principal i el narrador/a. No és de fàcil lectura i està ple de reflexions sobre l’amistat, els reptes personals, la doble moral, la soledat), amb un final que no ens deixa indiferents i que dóna peu a moltes interpretacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)