CLUB DE LECTURA

MANUEL DE PEDROLO (1918 Aranyó, La Segarra- 1990 Barcelona) És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, va escriure més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.

Sempre va escriure en català tot i que sabia que això el condemnava a ser menys conegut i a publicar menys. Afirmava que la llengua era la columna vertebral de la cultura. 

Les primeres publicacions van ser el 199 Esser en el món, poemes i el 1953 la novel·la Es vessa una sang fàcil.

Nomenem aquí les obres més destacades de contingut social:

 Tocats pel foc, A casa amb papers falsos, Epistolari  II, Mecanoscrit del segon origen,   Trajecte final, S’alcen veus del soterrani, Acte de violència i l’obra de teatre Homes i no.

 Com que degut a la censura no li volien publicar es presentava a diferents premis que       condicionaven publicació. Els premis obtinguts son:

1954 Joanot Martorell, amb Estrictament personal.

1956 Víctor Català, amb Crèdits humans.

1962 Sant Jordi de novel·la, amb Balanç fins a la matinada.

1966 Lletra d'Or, amb Cendra per Martina.

1968 Crítica Serra d'Or de novel·la, amb Totes les bèsties de càrrega.

1968 Prudenci Bertrana de novel·la, amb Estat d'excepció. 

1972 Crítica Serra d'Or de novel·la, amb Situació analítica.

1975 Crítica Serra d'Or de contes, amb Contes i narracions (segon volum).

1977 Crítica Serra d'Or de novel·la, amb Procés de contradicció suficient.

El 2018 es va publicar MANUAL DE PEDROLO a cura d'AINA TORRES, antologia que fa una recopilació d'algunes de les seves obres més emblemàtiques, una reflexió sobre l'època en que va viure Pedrolo  i la presentació d'alguns dels seus dietaris no editats anteriorment.

TOCATS PEL FOC  Escrita el 1959 en ple franquisme i publicada per primer cop el 1976, la novel·la, conserva avui dia tota la seva potència que ens farà veure la vida des d’una nova perspectiva. Són realment el compromís, la llibertat i la dignitat possibles?

Costa de llegir perquè està escrita en diàleg  com una obra de teatre, tot es desenvolupa a la barraca, els personatges principals una parella amb una filla i un estrany, l’Ange,  que hi passa uns dies. Accepten un estrany a casa perquè el pare no es pot negar, li deu un favor molt gran al Salat i ell li ha demanat.

Es veu la servitud de les dones, sempre son elles les que paren taula, fan el menjar, freguen els plats, preparen el  jaç per dormir mentre els homes fument, beuen i parlen  (només hi ha un moment, al principi que l’Ange vol ajudar).

Els temes que apareixen, la propietat, la llibertat, la dignitat. Son temes  molt presents en la nostra societat. A partir de l’arribada de l’Angi els fa trontollar els pensaments o directament els fa pensar.