Popular Posts
-
El caçador d'estels ha estat una de les novel·les que més ha agradat a totes les lectores. Vam comentar els grans temes univer...
-
El seu protagonista, un músic d’orquestra de ball retirat i carregat d’ironia, després d’enviudar reflexiona sobre les relacions fa... -
Almudena Grandes neix a Madrid el 1960, estudia Geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid. És columnista del diari E...
Alice Munro, va nàixer a Ontàrio (Canadà) el 10 de
juliol del 1931, és una escriptora de contes canadenca que escriu en anglès.
Premi Nobel de Literatura del 2013 i el Premi Booker del 2009.
La ficció dels contes de Munro se situa al seu país natal del comtat d'Huron (Canadà), al sud-oest de la província canadenca d'Ontàrio. Les seves "accessibles i commovedores històries" exploren les complexitats humanes amb un estil aparentment fàcil, sense esforç. Munro rebé el Premi Nobel de Literatura per la seva obra com a "mestra del conte modern"
Obres traduïdes al
català:
-Odi, amistat, festeig,
amor, matrimoni (2001)
-Massa felicitat
(2009)
-Estimada vida (2012)
Els personatges dels relats d’Estimada vida són majoritàriament femenins. Nenes, joves i dones de mitjana edat que comencen noves vides, que persegueixen somnis, que s’arrisquen, que viuen processos d’alliberament i que confessen per continuar vivint. Tant elles com ells (que d’homes també en parla, però menys) són radicalment reals i propers. “La vida de la gent és prou interessant si tu aconsegueixes captar-la tal com és, monòtona, senzilla, increïble, insondable“, diu Alice Munro quan parla de la creació dels seus personatges.
Els contes estan filtrats per una maduresa
incontestable. És una literatura adobada amb experiències dures i amb la
saviesa de la persona que ha resistit els cops de la vida. De què van els
contes de Munro? Una mare que abandona la seva filla en un compartiment d’un
tren per anar a dormir amb l’actor que acaba de conèixer, una dona malalta que
accepta el suborn del seu amant, l’estranya situació que viu una jove quan els pares viatgen a
Ghana mentre ella es queda amb els seus oncles...
Tot i que accessible, davant la literatura de
Munro cal posar-hi molta atenció. El seu llenguatge és com una teranyina en la
qual és fàcil quedar-se atrapat en una part sense veure-hi el tot. Res és el
que sembla ser. És probable haver de reelegir paràgrafs si no hi tens els cinc
sentits posats. Una paraula, un detall o un petit fet poden ser els
desencadenants d’un gir argumental. Cal estar atents i llegir de manera
entregada.
