dimecres, 23 de novembre del 2016
José Luis Sampedro Sáez (Barcelona 1 de febrer de 1917 - Madrid
8 d'abril de 2013)fou un escriptor, humanista i economista.
La família es trasllada a Tànger on va viure fins els 13 anys. El 1936 va
ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i posteriorment es va passar al
nacional. Obté una plaça de funcionari a Melilla i es trasllada a Madrid on va
estudiar ciències econòmiques. El 1955 esdevé Catedràtic d’Estructura Econòmica
a la Universitat Complutense de Madrid.
Paral·lelament a la seva activitat professional escriu algunes novel·les
però és a partir de la seva jubilació quan obté els majors èxits, sobre tot
amb
La sonrisa etrusca.
La novel·la és una història d'amor i tendresa, que parla de la pèrdua d'identitat i valors en les societats industrialitzades. Senzill i alhora profund, és un llibre que commou i convida a la reflexió.
Un vell camperol calabrès arriba a casa dels seus fills a Milà per fer-se una revisió mèdica. Allà descobreix el seu últim amor, una criatura en la qual bolcar tota la seva tendresa: el seu nét, que es diu Bruno, com a ell li van cridar els seus camarades partisans. També hi viu la seva última passió: un amor que cobreix amb la seva llum els últims moments d'una vida que s’està acabant però hi pot sentir la seva pròpia plenitud.
dimecres, 18 de maig del 2016
Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Adscrit a l'anomenada generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg, se'l considera un dels cims del teatre espanyol del segles XX, juntament amb Valle Inclan i Buero Vallejo.
Va morir executat després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser obertament homosexual.
Escrita el 1936 poc abans de la seva execució, es va estrenar a Buenos Aires (Argentina) el 1945.
L'obra és considerada per alguns crítics com una tragèdia, i per uns altres com un drama.
Tragèdia pel fet que finalment l’Adela es suïcida, però la resta de personatges no s’enfronten al seu destí. També es pot considerar drama ja que es barregen sentiments d’amor, traïció, odi...
Federico Garcia Lorca tenia una concepció del teatre una mica particular i possiblement, les frases que millor aclareixen la seva idea sobre el teatre són aquestes, formulades el 1936 quan llegia als seus coneguts La Casa de Bernarda Alba:
-El teatre és la poesia que s'aixeca del llibre i es fa humana. I al fer-se, parla i crida, plora i es desespera.
-El teatre necessita que els personatges que apareguin a l'escena duguin un vestit de poesia i al mateix temps que se'ls vegin els ossos, la sang.
És una obra plena de realisme i simbolisme.
Van tinir la sort de que es pogués representa l'obra al nostre poble pel grup TEATRE ESPAI del Vendrell i també que vinguèssin els actors i actrius el día de la trobada per comentar la lectura.
dimecres, 13 d’abril del 2016
Francisco José Martínez Roca, nascut a Val'encia el 1969, conegut com a Paco Roca, és un dibuixant de còmics. A més de
crear còmics, Paco Roca treballa il·lustrant llibres i cartells.
-Premi
Nacional del Cómic 2008, per l’obra Arruguas.
-Premi al millor guió d'autor espanyol de 2007 en el XXVI Saló Internacional de Cómic de Barcelona
-Premi al millor guió d'autor espanyol de 2007 en el XXVI Saló Internacional de Cómic de Barcelona
-Premi Gran Guinigi a la millor història llarga
del Festival de Lucca 2008 (Itàlia)
-Premis Dolmen de la crítica 2008 al millor guió i la millor obra
-Premi Expocómic 2008 a la Millor Obra Espanyola.
-Premis Dolmen de la crítica 2008 al millor guió i la millor obra
-Premi Expocómic 2008 a la Millor Obra Espanyola.
L’autor ens relata temes delicats, fins ara escassament tractats al còmic,
com l’Alzheimer i la demència senil. I ho fa de forma intimista i sensible, amb
alguns tocs d'humor però sense caure en la caricatura.
Emilio, un antic executiu bancari, és internat en una
residència d'ancians per la seva família després de patir una nova crisi
d'Alzheimer. Allí, aprèn a conviure amb els seus companys i els qui en tenen
cura.
L'any
2009 es va portar al cinema, en una pel·lícula d'animació dirigida per Ignacio
Ferreras amb José Sacristán en la veu del protagonista.
dimecres, 9 de març del 2016
Sue Taylor Grafton, escriptora nord-americana nascuda el
24 d’abril de 1940.
La seva obra més coneguda és la
sèrie de novel·les de misteri cronològiques. Es coneixen com "les
novel·les de l'alfabet". Les històries tenen lloc a la ciutat fictícia de
Santa Teresa, que es basa a la primera ciutat de residència de l'autora, Santa
Barbara, Califòrnia. Totes les novel·les de la sèrie estan escrites des de la
perspectiva d'una investigadora privada Kinsey Millhone.
El seu primer llibre de la sèrie
és "A" is for Alibi, escrita en 1982, any en el qual té lloc. La
sèrie continua amb "B" is for Burglar, "C" is for Corpse, i
així segueix amb l'alfabet. El temps de la sèrie és més lent que el real, així,
"Q" is for Quarry, per exemple, té lloc el 1987, encara que s'ha
escrit en 2002. "S" is for Silence, es va publicar al desembre de
2005.
Sue Grafton ha estat convidada
varies vegades a Barcelona, 2009 i 2015, durant la setmana de novel·la negra
organitzada en aquesta ciutat. El 2009 a través de la Diputació de Barcelona va
assistir a Clubs de Lectura. És una persona que s’apropa molt a la gent.
"A" d'Adulteri
Lawrence Fife, un advocat brillant conegut per les seves aventures
extramatrimonials, un dia apareix assassinat. Durant el judici, tot fa pensar
en la culpabilitat de Nikki, la seva jove esposa, que serà condemnada. Vuit
anys més tard, Nikki surt en llibertat provisional i va a trobar la detectiva
Kinsey Millhone per encarregar-li de descobrir qui va matar el seu marit.
A
Kinsey Millhone no l'espanta pas ficar-se en embolics, però aquest és
especialment enrevessat, perquè les pistes de l'homicidi semblen haver-se
esfumat amb el temps, i perquè el cas es complica de sobte amb un altre
assassinat, comès també fa vuit anys, i un cadàver recent.
Sue Grafton va concebre aquesta novel·la durant els tràmits del divorci
i les disputes per la custòdia del seu fill, en uns moments en què tenia ganes
de posar fi a la vida del seu marit. "En comptes de passar-me la vida a la
presó, vaig pensar en una cosa millor: matar-lo en un llibre i a sobre rebre
diners a canvi…"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)