-
Novel·la publicada el març del 2008 (1ª edició), situada en el segle I de la nostra era, el filòsof romà Pomponio Flato ...
dimecres, 22 de gener del 2020
Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la
novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una
fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle
novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que
també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992,
Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi
Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants
títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003)
i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La
mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i
Bari (1998).
Novel·la s’inspirada en el cas d’Enric Marco, el farsant que es va
fer passar per deportat als camps nazis per acabar presidint l’Amical Mauthausen, però transformant la seva figura en la de Ramona Marquès,
secretària d’una indústria del barri barceloní del Poblenou
que, veient la dimensió tràgica però admirable de la vida d’alguns exiliats de
la Guerra Civil, la compara amb la seva, insípida i anònima, i decideix
integrar-se en la associació Memòria i Llibertat, que reuneix aquestes persones
per erigir-se, finalment, en la veu pública de l’entitat.
Per la seva part, la companya d’escola
Mireia Ferrer tracta d’escapar de
l’herència dolorosa i lluitadora dels
seus pares per acabar a l’extrem oposat, al costat d’un home obsessiu i violent
que fa de policia.
Les dues dones, representants d’una
generació que ha crescut envoltada de la història ombrívola dels vençuts,
coincideixen en diferents moments vitals: des d’inicis dels 70, quan
coincideixen a la mateixa escola i a principis del segle XXI, i “ambdues es
projecten en l’altra pel que no tenen“, afirma l’escriptora.
Ambientada al barri del Poblenou de
Barcelona, la novel·la transcorre en varis escenaris com la plaça
Universitat, el sanatori Pere Mata de Reus i un pis petit a Sevilla.
Avui ens hem trobat i comentat el llibre, hem tingut un interessant col·loqui sobre el caràcter i manera de pensar, tant de la Ramona com de la Mireia, respecta als pares respectius. Sobre l'eficiència de la Ramona i la necessitat o no de l'engany.
Avui ens hem trobat i comentat el llibre, hem tingut un interessant col·loqui sobre el caràcter i manera de pensar, tant de la Ramona com de la Mireia, respecta als pares respectius. Sobre l'eficiència de la Ramona i la necessitat o no de l'engany.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada