-
SÍLVIA SOLER GUASCH (Figueres 1961), Llicenciada en ciències de la informació a la U.A.B. Ha col·laborat com a redactora a Radio Ciutat ...
dimecres, 8 de maig del 2024
ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924)
És una de les figures decisives del tombant de segle pel seu pes indiscutible dins la vida política, però sobretot per la importància i renom que assolí en l’àmbit teatral. Situat dins el corrent romàntic, va saber infondre a les seves obres una força extraordinària, centrada en una llengua de gran eficàcia i en unes figures que arriben a esdevenir arquetips.
El 1871 fundà la revista La Renaixensa, de la qual va ser director durant tres anys. El seu primer premi va ser un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema «Indíbil i Mandoni».
L’any 1879 començà la seva carrera com a escriptor de tragèdies versificades, amb Gal·la Placídia, i l’any 1883 amb Judith de Welp, seguides de El fill del rei i Mar i cel, aquesta última un èxit immediat i aclaparador a nivell europeu, amb traduccions a vuit llengües. Altres obres de gran importància de l’autor van ser Terra baixa i La filla del mar.
TERRA BAIXA
Es va estrenar a Madrid en castellà per la companyia teatral Maria Guerrero al teatre Español el 30 de novembre de 1896, en català es va estrenar a Tortosa per la companyia Teodor Bonaplana el 8 de febrer de 1897, a Barcelona per la companyia amateur del circulo de Granada de Gràcia l'11 de febrer de 1897.
Sembla que es va estrenar primer a Madrid perquè Àngel Guimerà sentia un gran respecta per l'actriu Maria Guerrero que ja havia estrenat la seva obra Maria Rosa i volia continuar realitzant obres de Guimerà a Madrid. Guimerà li donava LA FESTA DEL BLAT, però no va acabar d'agradar-li i va pressionar a Guimerà de fer TERRA BAIXA que tot just estava acabant.
El maig de 1897 Enric Borràs la va portar al Teatre Romea.
Terra Baixa va ser un èxit mundial i possiblement per això junt amb la gran trajectòria de la seva obra i per tot el seu demostrat catalanisme, el 1909 es va fer un gran homenatge a Àngel Guimerà, a Barcelona que va ser apoteòsic, segons els diaris de l'època, i que també es va estendre a tot Catalunya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)