VISITES
Seguidors
Cerca de contingut del bloc
Popular Posts
Blog Archive
-
►
2024
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2023
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2019
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2012
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
Dades personals
Amb la tecnologia de Blogger.
dimecres, 18 de novembre del 2015
John Eduard Williams (1922‐1994)
va néixer i es va criar al nord‐est de Texas. Malgrat el talent que havia demostrat
per a l'escriptura i la interpretació, va deixar els estudis en acabar el
primer curs universitari. Va col·laborar en diverses publicacions i emissores
de ràdio, fins que el 1942 es va allistar a contracor a l'exèrcit de l'aire. Va
passar dos anys i mig com a sergent a l'Índia i a Birmània, i va aprofitar per
escriure un esborrany de la seva primera novel·la, Nothing But the Night. Quan va
tornar a casa, va aconseguir que una editorial minoritària li publiqués la
novel∙la i es va matricular a la Universitat de Denver, on es va llicenciar i
va obtenir un títol de postgrau, i on el 1954 va tornar com a professor. Va
crear el programa d'escriptura creativa de la universitat i va formar part del
seu equip docent fins que es va jubilar el 1985. Durant aquells anys, va ser
molt actiu tant en el terreny de la docència com en el de l'escriptura. Va
publicar dos llibres de poemes i tres novel·les: Butcher's Crossing, Stoner i
Augustus (guanyadora del National Book Award 1973) i traduïda al català.
L’obra explica la història de William Stoner,
un jove virtuós i discret, fill d'uns camperols de Missouri, que amb gran
esforç dels seus pares és enviat a la Facultat d'Agricultura. Aviat, però,
s'adona que la seva verdadera vocació són les lletres. Seduït per aquest
descobriment, la literatura esdevé una autèntica obsessió que el porta a
renunciar a la granja familiar i a convertir‐se en
professor. Abocat a l'estudi i tancat en el món universitari, on du una vida
solitària i senzilla, el seu caràcter taciturn i fred s'aguditza i van passant
els anys, amb males relacions amb els alumnes, greus fracassos sentimentals i
familiars, sense col·legues ni amics. Una vida grisa, plena d'errors, en la
qual només hi ha un instant digne de glòria: el moment en què descobreix la
literatura, la seva única passió.
dijous, 15 d’octubre del 2015
NOAH GORDON 1926 (Massachusetts,
EUA, ), prové d’una família de jueus pobres provinent d’un gueto de Rússia i
que van arribar als Estats Units en condicions adverses.
Va estudiar periodisme a la universitat de Boston i va fer un màster en
Literatura i Redacció Creativa. Va treballar de periodista al diari The Worcester
Telegram, de la seva ciutat natal i posteriorment va començar al diari The
Boston Herald on es va especialitzar com a periodista científic. Així va
escriure també, diversos articles científics per a altres publicacions i va ser
director de dues revistes mèdiques, Psychiatric Opinion i The Journal of Human
Stress.
La primera novel·la que va escriure, El rabí, va ser a la llista dels
llibres més venuts durant més de sis mesos. La seva obra literària està
centrada principalment en la història de la medicina, de la cultura jueva, com
en la trilogia de El metge (1986), Xaman (1992) i la Dra. Cole (1996). Altres
obres destacades són L’últim jueu (2000) o El celler.
El metge (1986), és la primera obra d’una trilogia protagonitzada pel Dr.
Rob Cole. Les altres dues obres són Xaman (1992) i la Dra. Cole(1996). Explica
la història d’un jove aprenent de curandero al segle XI, i que creua mig món
per conèixer el mestre Ibn Sina (Avicena), de qui ha sentit que sap curar les
cataractes.
D’una banda explica com treballaven els curanders, les tècniques barroeres
que feien servir, en front un Avicena culte que ensenya la medicina a Pèrsia.
Rob Cole és un jove amb un cert do per a la curació, és anglès cristià ha sentit a parlar d’Avicena i
vol coneixe’l per aprendre la medicina que ensenya, però per fer-ho, haurà de
fer-se passar per jueu en la ciutat d’Isfahan on hi ha Avicena.
L’obra, considerada un best-seller, descriu també la relació entre cultures
musulmana, jueva i cristiana i uneix història, medicina i barreja de cultures.
L’any 2013 es va portar al cinema.
dimecres, 17 de juny del 2015
![]() |
Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971) és
escriptor i periodista. El seu debut novel·lístic, El pont dels jueus (2007),
va ser un gran èxit de la novel·la
històrica catalana, convertit en un fenomen que ha generat fins i tot
una ruta turística a Besalú, escenari de l’obra. Amb una bona acollida del
públic, la seva segona novel·la, La venjança del bandoler (2008), va obtenir el
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica, L’arqueòleg (2010), L’últim abat
(2012), El primer heroi (2014), Strapo (2015), són les seves últimes novel·les.
A més de la seva obra com a novel·lista, ha
publicat La ciutat dels somriures. Històries de supervivència a Bombai (2005).
Com a periodista, va treballar als serveis informatius de Televisió de
Catalunya i va col·laborar com a articulista al diari El Punt i actualment al
Periódico.
L’arqueòleg és la seva tercera novel·la. Una
narració plena d’intriga, recull els viatges que va fer Bonaventura Ubach a
principis del segle XX i els uneix a multitud d’escenaris i personatges històrics
per portar-nos l’origen de la Bíblia de Montserrat i del Museu de l’Orient
Bíblic. L’autor difumina les fronteres entre el que va succeir en realitat i el
que és producte de la seva pròpia imaginació i aconsegueix omplir el camí del
protagonista de màgia i emoció.
L’obra és una excel·lent conjunció d’història,
aventura i reflexió que dóna una molt bona estona de lectura i permet entrar en
la vida d’un personatge apassionant.
diumenge, 26 d’abril del 2015
Maitreyi o la nit bengalina és una novel·la semi autobiogràfica de l'autor romanès Mircea Eliade, que narra
l’experiència del primer amor
d’Eliade, apassionat però fracassat, amb l’índia Maitreyi Devi, llavors una noia de setze anys que era alumna predilecta del poeta
Rabindranath Tagore. La novel·la se situa a Calcuta el 1930. Un jove enginyer
francès accepta la invitació del seu cap, un indi culte i benestant,
d’allotjar-se a casa seva, on té ocasió de conèixer la Maitreyi, la filla
d’aquest. D’amagat dels pares d’ella, els dos joves inicien
una relació d’amor, revestida del subtil erotisme oriental, que evoca en el
lector l’experiència irrepetible del primer amor i també l’enlluernadora
fascinació que produeix la descoberta d’una altra cultura, fins i tot quan
les diferències esdevenen del tot insalvables.
Mircea Eliade (Bucarest 1907–Chicago 1986) va ser un filòsof, historiador de les religions i novel·lista romanès. Es considera que és un dels fundadors de la història de les religions. Parlava i escrivia amb correcció en vuit llengües: romanès, francès alemany, italià, anglès, hebreu, persa i sànscrit. Va formar part del Cercle Eranos (científics i filòsofs es reuneixen anualment per parlar del pensament d’Orient i Occident. Fou creat el 1933).
|
El dimecres 22 d'abril i amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, vam comptar amb la presència del traductor de la novel·la romanesa Maitreyi i la nit bengalina, Joan Fontana i Tous. La seva exposició sobre l'obra literària de l'autor Mircea Eliade va ser molt interessant i entenedora. Ens va transmetre molta informació i va generar entre les persones assistents força diàleg i intercanvi d'opinions sobre la novel·la.
Joan Fontana i Tous (El Vendrell, 1977) es llicencià en Filologia Clàssica amb menció complementària en Filologia Romànica a la UB (2001). Des del curs 2004-2005, és responsable de les assignatures: Llengua romanesa, Literatura romanesa i El “dor” romanès: entre l’enyor i el desig. Literàriament, a més de conrear la poesia (Tanagra, 2008), com a membre de la Societat romaneso-catalana Ramon Llull, pretén difondre la cultura romanesa a Catalunya, bo i traduint al català els principals autors romanesos clàssics i contemporanis.
Joan Fontana i Tous (El Vendrell, 1977) es llicencià en Filologia Clàssica amb menció complementària en Filologia Romànica a la UB (2001). Des del curs 2004-2005, és responsable de les assignatures: Llengua romanesa, Literatura romanesa i El “dor” romanès: entre l’enyor i el desig. Literàriament, a més de conrear la poesia (Tanagra, 2008), com a membre de la Societat romaneso-catalana Ramon Llull, pretén difondre la cultura romanesa a Catalunya, bo i traduint al català els principals autors romanesos clàssics i contemporanis.
Per commemorar el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, a la Llar d'Avis vam organitzar un acte on es van llegir diferents lectures d'obres
protagonitzades per dones que a partir del seu treball en una fàbrica, en un
laboratori, escrivint, o explorant terres llunyanes, han reivindicat el seu paper
en la societat per aconseguir ser ciutadanes de ple dret.
Dones de primera, Las reinas de África, Santa Oliva en femení, entre d'altres, ens van acostar a diferents realitats que les dones hem viscut o estem protagonitzant a l'actualitat.
Dones de primera, Las reinas de África, Santa Oliva en femení, entre d'altres, ens van acostar a diferents realitats que les dones hem viscut o estem protagonitzant a l'actualitat.
Philippe Claudel (Nancy, 1962) escriptor
francès. Ha sigut docent i guionista de cinema i televisió. En el seu temps
lliure, va fer classes a nens discapacitats i a presos. Publica el seu primer
llibre als trenta-set anys. Les seves novel·les i llibres de relats han rebut
diversos premis. El 2008 va ser director i guionista de la pel·lícula Hace mucho que te quiero, que va rebre
diversos premis. La seva segona pel·lícula del 2011 és Silencio de amor.
LA NÉTA DEL SENYOR LINH
“És un home gran dempeus a la part del darrere d’un vaixell.
Estreny entre els braços una maleta lleugera i un nadó, més lleuger encara que
la maleta. L’home gran es diu senyor Linh. És l’únic que sap que es diu així,
perquè tots els que ho sabien van morir al seu voltant.” La novel·la comença així, amb un
personatge a punt d’embarcar-se cap a un país desconegut, fugint de la guerra.
No sabem d’on és, el senyor Linh; ni tampoc on va. Només sabem que estreny
entre els seus braços l’únic que la guerra li ha deixat: la seva néta Sang Diû.
A partir d’aquí, la història dels dos personatges en una terra estranya. Una
terra que no fa la mateixa olor que la seva. Una terra freda. Només la coneixença casual d’un home, el senyor Bark,
omplirà la solitud del vell. Destacar la poesia de tota l’obra i el seu final
inesperat. Temes com l’amistat, l’emigració i la guerra són tractats amb gran
sensibilitat i des del principi de l’obra t’atrapa fins al seu desenllaç.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)