VISITES
Seguidors
Cerca de contingut del bloc
Popular Posts
-
MANUEL DE PEDROLO (1918 Aranyó, La Segarra- 1990 Barcelona) És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, va escri...
-
El dimecres 22 d'abril i amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, vam comptar amb la presència del traductor de la novel·...
-
A l'acte AMB VEU DE DONA, la Coral de Gospel de Santa Oliva ens va oferir un esplèndid concert amb un variat repertori de cançons de gos...
Blog Archive
-
►
2024
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2023
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2019
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2012
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
Dades personals
Gemma Ruiz Palà (Sabadell,
1975) és periodista i escriptora. Des dels vint-i-un anys treballa als Serveis
Informatius de Televisió de Catalunya, pràcticament sempre com a cronista
cultural dels Telenotícies i ara com a redactora en cap.
El 2016 va publicar Argelagues, que va esdevenir un fenomen literari, que al nostre Club la vam llegir el juny del 2018 i va agradar molt.
Quatre anys més tard, la novel·la Ca
la Wenling va consolidar-la entre els lectors.
Amb Les nostres mares ha
rebut el 62è premi Sant Jordi de novel·la.
La
seva obra ha estat traduïda a l’anglès, el castellà, el francès i l’italià.
LES NOSTRES MARES
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos,
segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta
novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent.
Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb
sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística,
s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites
veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser
mestresses del seu destí.
Les nostres mares vol
honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que
poguessin triar.
Després de conèixer aquestes deu poderoses
dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es
reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de
vida eren elles, les nostres mares.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada