VISITES
Seguidors
Cerca de contingut del bloc
Popular Posts
-
MANUEL DE PEDROLO (1918 Aranyó, La Segarra- 1990 Barcelona) És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, va escri...
-
El dimecres 22 d'abril i amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, vam comptar amb la presència del traductor de la novel·...
-
A l'acte AMB VEU DE DONA, la Coral de Gospel de Santa Oliva ens va oferir un esplèndid concert amb un variat repertori de cançons de gos...
Blog Archive
-
►
2024
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2023
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
▼
2019
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
►
2014
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2012
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
Dades personals
Amb la tecnologia de Blogger.
dimecres, 23 de gener del 2019
Amàlia Lafuente (Barcelona 1952) es metgessa i catedràtica de farmacologia a
la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es dedica a la docència
i a la recerca, dirigint tesis doctorals i publicant articles científics i de
divulgació. En l’àmbit literari, el 2004 va obtenir el primer premi de guió al
Certamen de la Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on va seguir cursos
de narrativa, i l’any 2006 va ser finalista al premi de narrativa breu
Districte V. Així mateix, ha estat guardonada amb el XVI Premi Literari Ciutat
de Badalona de Narrativa i el XXII Premi Països Catalans Solstici d’Estiu del
2009, per la seva primera novel·la, Codi genètic.
El 2013 va publicar Teràpia de risc.
Qui es pensi que la recerca científica és un
camí de roses, va ben errat. La Marina Fontcuberta està a punt de descobrir-ho.
Becària post-doctoral a l'Institut de Neurociències de Barcelona, treballa amb
un fàrmac molt prometedor pel tractament de l'Alzheimer, el CP-801, sota la
direcció d'en Miquel Tena, investigador sènior que tothom assumeix que serà el
nou director de l'Institut. Però els nous aires polítics aconsellen repatriar
científics d’èxit a l’estranger per
ocupar aquest lloc, de manera que la direcció recau sobre Guillem Miras,
eminent investigador de la Universitat de Califòrnia. La irrupció d'en Miras i
la seva mà dreta, la romanesa Nadia Ipatescu capgira la institució que a partir
d'ara es regirà pels principis americans, i afecta directament la Marina i en
Miquel, que es veu obligat a marxar de l'Institut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada