Gemma Ruiz Palà (Sabadell,
1975) és periodista i escriptora. Des dels vint-i-un anys treballa als Serveis
Informatius de Televisió de Catalunya, pràcticament sempre com a cronista
cultural dels Telenotícies i ara com a redactora en cap.
El 2016 va publicar Argelagues, que va esdevenir un fenomen literari, que al nostre Club la vam llegir el juny del 2018 i va agradar molt.
Quatre anys més tard, la novel·la Ca
la Wenling va consolidar-la entre els lectors.
Amb Les nostres mares ha
rebut el 62è premi Sant Jordi de novel·la.
La
seva obra ha estat traduïda a l’anglès, el castellà, el francès i l’italià.
LES NOSTRES MARES
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos,
segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta
novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent.
Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb
sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística,
s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites
veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser
mestresses del seu destí.
Les nostres mares vol
honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que
poguessin triar.
Després de conèixer aquestes deu poderoses
dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es
reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de
vida eren elles, les nostres mares.
Olga
Merino. Llicenciada
en Ciències de la Informació i màster en Història i Literatura
Llatinoamericanes al Regne Unit. Va treballar com a corresponsal d’El Periódico
a Moscou durant els anys 90 i d’aquella experiència en va sorgir la seva
primera novel·la, Cenizas rojas, amb gran èxit de crítica. L’any
2006 va obtenir el Premi Vargas Llosa per Las normas son las normas,
una narració sobre les víctimes de la guerra de Crimea. Les seves obres han
estat traduïdes a l’anglès, l’italià i neerlandès.
La Forastera. Després d’una joventut d’excessos, Angie viu
retirada en un llogaret del sud d’Espanya. Pels veïns és la boja que es deixa
veure en companyia dels seus gossos. La seva existència transcorre al vell
casalot familiar, en un encreuament constant de dos temps: el present i el
passat. Tan sols té els seus fantasmes i el record de l’amor viscut amb un
artista anglès al Londres oblidat de Margaret Thatcher. La troballa del cos
penjat del terratinent més poderós de la comarca porta a Angie a desenterrar vells
secrets familiars i descobrir el fil fatal de mort, incomprensió i silenci que
uneix els habitats de la comarca.
Per saber-ne més:
https://www.llegir.cat/2020/12/la-forastera-olga-merino/
