-
Traducció de JORDI MARTIN LLORET DELPHINE DE VIGAN Nascuda a París el 1966, és escriptora, directora de cinema, guionista i novel·...
-
.jpg)
Aurora Bertrana (1892-1974), filla de Prudenci Bertrana i Neus Salazar, és una de les figures més singulars de la literatura catalana del ...
Gemma Ruiz Palà (Sabadell,
1975) és periodista i escriptora. Des dels vint-i-un anys treballa als Serveis
Informatius de Televisió de Catalunya, pràcticament sempre com a cronista
cultural dels Telenotícies i ara com a redactora en cap.
El 2016 va publicar Argelagues, que va esdevenir un fenomen literari, que al nostre Club la vam llegir el juny del 2018 i va agradar molt.
Quatre anys més tard, la novel·la Ca
la Wenling va consolidar-la entre els lectors.
Amb Les nostres mares ha
rebut el 62è premi Sant Jordi de novel·la.
La
seva obra ha estat traduïda a l’anglès, el castellà, el francès i l’italià.
LES NOSTRES MARES
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos,
segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta
novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent.
Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb
sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística,
s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites
veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser
mestresses del seu destí.
Les nostres mares vol
honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que
poguessin triar.
Després de conèixer aquestes deu poderoses
dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es
reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de
vida eren elles, les nostres mares.
Olga
Merino. Llicenciada
en Ciències de la Informació i màster en Història i Literatura
Llatinoamericanes al Regne Unit. Va treballar com a corresponsal d’El Periódico
a Moscou durant els anys 90 i d’aquella experiència en va sorgir la seva
primera novel·la, Cenizas rojas, amb gran èxit de crítica. L’any
2006 va obtenir el Premi Vargas Llosa per Las normas son las normas,
una narració sobre les víctimes de la guerra de Crimea. Les seves obres han
estat traduïdes a l’anglès, l’italià i neerlandès.
La Forastera. Després d’una joventut d’excessos, Angie viu
retirada en un llogaret del sud d’Espanya. Pels veïns és la boja que es deixa
veure en companyia dels seus gossos. La seva existència transcorre al vell
casalot familiar, en un encreuament constant de dos temps: el present i el
passat. Tan sols té els seus fantasmes i el record de l’amor viscut amb un
artista anglès al Londres oblidat de Margaret Thatcher. La troballa del cos
penjat del terratinent més poderós de la comarca porta a Angie a desenterrar vells
secrets familiars i descobrir el fil fatal de mort, incomprensió i silenci que
uneix els habitats de la comarca.
Per saber-ne més:
https://www.llegir.cat/2020/12/la-forastera-olga-merino/
SÍLVIA SOLER I GUASCH, nascuda a Figueres el 1961 però resident a Badalona des de petita. Llicenciada en Ciències de la Informació, ha treballat a ràdio, TV com a guionista i redactora de programació, així com a diferents diaris.
Ha escrit moltes obres entre les quals
destaquem:
Petons de diumenge (2008) Premi Prudenci Bertrana
L'estiu que comença (2013)
Un any i mig (2015)
El fibló (Columna, 2019); llegit el nostre Club de lectura
Nosaltres, després (2021)
Estimada Gris (2023)
Una història de retrobament amb els
orígens, de posicionament dels exiliats, d'enveges i de voler-se troba una
mateixa. Amb el fil conductor d’un mocador pintat possiblement per Dalí.
Per saber-ne més:
MERCÈ RODOREDA I GURGÍ
El 21 de gener de
1939 emprèn el camí de l'exili. S'instal·la amb altres escriptors catalans
(Pere Calders, Joan Oliver/Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel,
Francesc Trabal, Agustí Bartra, Anna Murià i Cèsar August Jordana), a vint-i-cinc
quilòmetres de París.
L'any 1966 li
atorguen el premi Sant Jordi per El carrer de les Camèlies. Aquesta novel·la
rep posteriorment dos premis més, el de la Crítica (1967) i el Ramon Llull
(1969).
El 1980 va rebre el
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Es considera
l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, amb repercussió
internacional i traduccions a més de trenta llengües.
Des de 1998 es convoca el Premi Mercè Rodoreda
de contes i narracions, en homenatge a l'autora. El conjunt de la seva obra es
continua reeditant i traduint constantment.
Narra la vida de Cecília Ce des de la
infantesa fins a la maduresa. Cecília Ce, una nena abandonada al carrer de les
Camèlies, és criada per uns pares adoptius que l'acullen a casa seva quan la
troben al carrer.
Aquest abandonament fa que la nena se senti
estranya, perduda i marginada enmig de la família que l'acull i recerqui
contínuament el seu lloc al món.
Basarà la seva recerca en les relacions
amoroses i sexuals i els homes que anirà coneixent.
Es mourà, sobretot, en ambients marginals de
misèria i prostitució. Un viatge per la vida a través de contínues relacions
intenses, doloroses i cruels.
El relat de la infantesa de la Cecília Ce té
molts punts de concordança amb la infantesa de Mercè Rodoreda; filla única, el senyor Jaume que
estima tant les flors i li dona classes a la torratxa, també pujava amb el seu
avi a la torratxa cada diumenge, la torre dels senyors Rius és una descripció
de la torre on vivia l’avi... de fet la pròpia autora va manifestar que totes
les novel·les tenien punts de concordança
amb els propis records de la vida.
Adjunto un enllaç on es poden fer una lectura
guiada a càrrec de Maria Nunes i que és molt interessant per més comprensió de
la novel·la.
Traducció de JORDI MARTIN LLORET
DELPHINE DE VIGAN
Nascuda a París el 1966,
és escriptora, directora de cinema, guionista i novel·lista.
Va començar a
escriure amb molta inseguretat, ho feia quan tornava de la feina durant dues
hores diàries i ella diu, en una entrevista al diari Ara, “mentre escrivia un
dimoni interior em deia és dolentíssim".
La seva primera
novella va ser Els dies sense fam
(2005) amb el pseudònim Lou Delvig.
Amb el seu nom i traduïdes al català tenim:
•
No i jo, 2009
•
Les hores soterrades (2010)
•
Res no s'oposa a la nit, (2012)
•
Basat en una història real, (2016)
•
Les lleialtats, (2019)
•
Les gratituds, (2021)
•
Els nens són reis (2021).
ELS NENS SÓN REIS
Es podria presentar com un thriller, perquè
arranca amb la desaparició d’una d’aquestes nenes sobreexposades per la seva
família a un canal de Youtube amb milions de seguidors i visualitzacions.
La primera part reconstrueix la investigació
al voltant d’aquesta desaparició, o potser segrest, i reconstrueix les últimes
hores abans que la nena desaparegui així com la investigació policial que se’n
deriva. I ho fa molt hàbilment. Intercal·lant fragments dels informes policials
i transcripcions d’interrogatori amb descripcions del contingut penjat per la
seva mare tant a Instagram com a Youtube.
Però el llibre va més enllà. La segona part
fa un salt en el temps per a viatjar fins al futur d’aquesta generació
d’infants que actualment està sobreexposada a les xarxes socials per uns
pares que van passar a l’edat adulta amb Gran Hermano com a referència
televisiva i en què la telerealitat ha anat donant pas a l’emissió quasi en
directe de vides anònimes que les xarxes socials i els milers de seguidors que
tenen acaben convertint en cèlebres. Seguim a alguns dels personatges del
llibre en el futur i ens apropem a algunes de les conseqüències sobre la salut
mental que ja s’han demostrat avui dia.
Comentari de Vanesa Adell a Surt de casa
(26-01-2023)
Acta de cloenda del curs amb comentaris del llibre EL LLOP de Rochette i amb la presència de PEP QUEROL que ens ha fet una magnífica exposició del món dominat pels humans sense tenir en compte la resta d'éssers vius a la terra. Ens ha demostrat perquè el llop és considerat, literàriament i després extensiu a la vida quotidiana, com a dolent des de l'Antic Testament "ovelles disfressades amb pell de llop", amb contes com la Caputxeta vermella, amb teatre Terra Baixa "he mort el llop" i així una extensiva correlació d'actituds enfront del pobre llop a la nostra societat.
Tot el que té en Gaspard són les seves
ovelles. I el seu gos. Allà dalt, a la muntanya, viu tot l’any acompanyat dels
seus animals, sense buscar contacte humà. Però una obsessió enfosqueix la seva
moral, ja molt precària: els llops. En matar la femella que acaba de delmar el
seu ramat, no és del tot conscient que el llobató aviat prendrà el relleu. I
aquest cadell creix molt ràpidament, ocupa el terreny i arriba per reclamar
venjança. La lluita està a punt de començar. Al bell mig del massís dels
Écrins, un gran llop blanc i un pastor s’enfrontaran fins al darrer dels seus
límits abans de trobar la manera de conviure.
Magnífic llibre en format còmic, fa pensar.
Nascut a Roda de Ter el 1978, és llicenciat en Periodisme (UAB). Ha treballat als serveis informatius de Catalunya Ràdio durant tretze anys. Ha estat editor dels informatius del cap de setmana durant cinc temporades i durant dos estius ha presentat i dirigit El Matí de Catalunya Ràdio. Actualment, entre Barcelona i Madrid, comenta l’actualitat al seu blog personal francescsoler.net i en diversos mitjans.