CLUB DE LECTURA

 MERCÈ RODOREDA I GURGÍ

El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili. S'instal·la amb altres escriptors catalans (Pere Calders, Joan Oliver/Pere Quart, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Agustí Bartra, Anna Murià i Cèsar August Jordana), a vint-i-cinc quilòmetres de París.

L'any 1966 li atorguen el premi Sant Jordi per El carrer de les Camèlies. Aquesta novel·la rep posteriorment dos premis més, el de la Crítica (1967) i el Ramon Llull (1969).

El 1980 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, amb repercussió internacional i traduccions a més de trenta llengües.

Des de 1998 es convoca el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora. El conjunt de la seva obra es continua reeditant i traduint constantment.

Narra la vida de Cecília Ce des de la infantesa fins a la maduresa. Cecília Ce, una nena abandonada al carrer de les Camèlies, és criada per uns pares adoptius que l'acullen a casa seva quan la troben al carrer.

Aquest abandonament fa que la nena se senti estranya, perduda i marginada enmig de la família que l'acull i recerqui contínuament el seu lloc al món.

Basarà la seva recerca en les relacions amoroses i sexuals i els homes que anirà coneixent.

Es mourà, sobretot, en ambients marginals de misèria i prostitució. Un viatge per la vida a través de contínues relacions intenses, doloroses i cruels.

El relat de la infantesa de la Cecília Ce té molts punts de concordança amb la infantesa de  Mercè Rodoreda; filla única, el senyor Jaume que estima tant les flors i li dona classes a la torratxa, també pujava amb el seu avi a la torratxa cada diumenge, la torre dels senyors Rius és una descripció de la torre on vivia l’avi... de fet la pròpia autora va manifestar que totes les novel·les  tenien punts de concordança amb els propis records de la vida.

Adjunto un enllaç on es poden fer una lectura guiada a càrrec de Maria Nunes i que és molt interessant per més comprensió de la novel·la.

https://delecturablog.wordpress.com/wp-content/uploads/2018/10/lectura-ql-el-carrer-de-les-camc3a8lies-maria-nunes.pdf

Traducció de JORDI MARTIN LLORET

DELPHINE DE VIGAN

Nascuda a París el 1966, és escriptora, directora de cinema, guionista i novel·lista.

Va començar a escriure amb molta inseguretat, ho feia quan tornava de la feina durant dues hores diàries i ella diu, en una entrevista al diari Ara, “mentre escrivia un dimoni interior em deia és dolentíssim".

La seva primera novella va ser Els dies sense fam (2005) amb el pseudònim Lou Delvig.

 Amb el seu nom i traduïdes al català tenim: 

• No i jo, 2009

• Les hores soterrades (2010)

• Res no s'oposa a la nit, (2012)

• Basat en una història real, (2016)

• Les lleialtats, (2019)

• Les gratituds, (2021)

• Els nens són reis (2021).

ELS NENS SÓN REIS

Quins efectes a llarg termini pot tenir la sobreexposició de menors a les xarxes socials sobre els propis menors? Som conscients, els pares, de les conseqüències que pot tenir en un futur -no gaire llunyà- sobre la salut mental de les nostres criatures? És legítim convertir en un negoci l’exposició de la vida dels nostres fills? On queda el dret a la privacitat i a la imatge d’aquest menors? Sobre tot això parla ‘Els nens són reis’. 

Es podria presentar com un thriller, perquè arranca amb la desaparició d’una d’aquestes nenes sobreexposades per la seva família a un canal de Youtube amb milions de seguidors i visualitzacions. 

La primera part reconstrueix la investigació al voltant d’aquesta desaparició, o potser segrest, i reconstrueix les últimes hores abans que la nena desaparegui així com la investigació policial que se’n deriva. I ho fa molt hàbilment. Intercal·lant fragments dels informes policials i transcripcions d’interrogatori amb descripcions del contingut penjat per la seva mare tant a Instagram com a Youtube. 

Però el llibre va més enllà. La segona part fa un salt en el temps per a viatjar fins al futur d’aquesta generació d’infants que actualment està sobreexposada a les xarxes  socials per uns pares que van passar a l’edat adulta amb Gran Hermano com a referència televisiva i en què la telerealitat ha anat donant pas a l’emissió quasi en directe de vides anònimes que les xarxes socials i els milers de seguidors que tenen acaben convertint en cèlebres. Seguim a alguns dels personatges del llibre en el futur i ens apropem a algunes de les conseqüències sobre la salut mental que ja s’han demostrat avui dia. 

Comentari de Vanesa Adell a Surt de casa (26-01-2023)

Acta de cloenda del curs amb comentaris del llibre EL LLOP de Rochette i amb la presència de PEP QUEROL que ens ha fet una magnífica exposició del món dominat pels humans sense tenir en compte la resta d'éssers vius a la terra. Ens ha demostrat perquè el llop és considerat, literàriament i després extensiu a la vida quotidiana, com a dolent des de l'Antic Testament "ovelles disfressades amb pell de llop", amb contes com la Caputxeta vermella, amb teatre Terra Baixa "he mort el llop" i així una extensiva correlació d'actituds enfront del pobre llop a la nostra societat.

Tot el que té en Gaspard són les seves ovelles. I el seu gos. Allà dalt, a la muntanya, viu tot l’any acompanyat dels seus animals, sense buscar contacte humà. Però una obsessió enfosqueix la seva moral, ja molt precària: els llops. En matar la femella que acaba de delmar el seu ramat, no és del tot conscient que el llobató aviat prendrà el relleu. I aquest cadell creix molt ràpidament, ocupa el terreny i arriba per reclamar venjança. La lluita està a punt de començar. Al bell mig del massís dels Écrins, un gran llop blanc i un pastor s’enfrontaran fins al darrer dels seus límits abans de trobar la manera de conviure.

Nascut a Roda de Ter el 1978, és llicenciat en Periodisme (UAB). Ha treballat als serveis informatius de Catalunya Ràdio durant tretze anys. Ha estat editor dels informatius del cap de setmana durant cinc temporades i durant dos estius ha presentat i dirigit El Matí de Catalunya Ràdio. Actualment, entre Barcelona i Madrid, comenta l’actualitat al seu blog personal francescsoler.net i en diversos mitjans.

Poc sabem d'aquesta autora com a escriptora, ja que les referències que trobem són de les seves facetes d’actriu, guionista i directora de cinema.