-
SÍLVIA SOLER GUASCH (Figueres 1961), Llicenciada en ciències de la informació a la U.A.B. Ha col·laborat com a redactora a Radio Ciutat ...
QUIM MONZÓ Barcelona (1952)
Va ser amb la novel·la L’udol del grisó a les clavegueres que
es va donar a conèixer com a escriptor (1976). Amb aquesta obra va guanyar el
premi Prudenci Bertrana.
També ha guanyat el premi
Lletra d’Or i Premi Nacional de
Literatura (2000), el de narrativa Ciutat de Barcelona (1993), el de novel·la
dels Lectors del Temps (1989), quatre vegades el de crítica que atorga Serra
d’Or i Premi Maria Àngels Anglada (2008).
Ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest
Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, entre d'altres, i les
seves obres s'han traduït a més d'una vintena d'idiomes. L'any 2007 va fer el
discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt com si relatés un conte i va ser molt exitós.
El millor dels mons (2001), és un recull de relats dividit en 3
parts (7 contes, una novel·la curta i 6 contes més).
La majoria tenen un caire
pessimista (excepte Dos rams de roses).
Ens trobem davant d’una
col·lecció de contes amb un gran lirisme i humor negre, tots estan situats en
accions quotidianes en que l’autor els hi dóna la volta, els injecta el verí i trasbalsa
la situació. És l’absurditat portada a situacions extremes.
SUSANNA TAMARO (1957) nascuda
a Tieste (Territori lliure de Tieste, que el 1957 pertanyia a Itàlia), és
escriptora i assistent de direcció cinematogràfica.
Es trasllada a Roma on cursa estudis de
cinematografia i realitza varis documentals per la RAI.
La seva obra és nombrosa,
destaquem: El cap als núvols (1964), Vés
on et porti el cor (1994), Ànima mundi (1997), entre d’altres.
A Itàlia ha rebut nombrosos
premis.
Luisito. Una història d’amor (2008)
És una faula moderna breu i
original sobre el poder de l’amor.
Anselma és una mestra
jubilada, vídua i sola. Encara que té dos fills i néts. Porta una existència
gris, sense il·lusió i cap objectiu per la vida: se sent una molèstia envers
els fills, sobrera sobre tot amb una de les nores. No pot desenvolupar les
funcions d’àvia ja que no connecta amb els néts, en fi, no entén el món actual i s’ha creat un món
propi que la porta a sobreviure només físicament.
Però una nit sufocant d’estiu
canvia la seva vida amb la troballa d’un papagai al costat del contenidor
d’escombraries.
Luisito -que en realitat és
Luisita- li fa ser conscient de la seva vida de joventut comparada amb la que
va tenir amb el seu marit, una vida que va deixar de ser pròpia ja que només
tenien valor els pensament de l’home i posteriorment els dels fills.
Amb Luisito va retrobar els
valors que havia tingut durant la seva joventut: l’amistat amb la seva amiga
Lluïsa, la poesia, la música tot va ressorgir amb el contacte d’un ser viu que l’estimava.
CAMILA LÄCKBERG (Suècia 1974).
Escriptora sueca que té la característica que totes les seves novel·les
es desenvolupen al seu poble natal o a les rodalies. Els protagonistes són una
parella: Patrick que és policia i Erica que amb la seva feina de novel·lista fa
investigació pel seu compte i li resolt molts enigmes. La princesa de gel (2002) és la primera d’una saga de 8 novel·les.
Han encapçalat les llistes de supervendes a Suècia i ha estat traduïda a 25 idiomes.
També ha escrit llibres infantils i de cuina.
El 2005 va rebre el premi suec
d’escriptora de l’any.
A La princesa de gel es
descobreix el cadàver d’una jove a la banyera de la seva casa de cap de
setmana. La morta, Alex, havia viscut al poble feia molts anys i ara tornava a
passar-hi els dies de festa.
Una de les
persones que es veurà implicada en la descoberta del cadàver serà una antiga
amiga d’infància, l’Erica Falck, que també es troba al poble de forma temporal
després de la mort dels seus pares. Aquesta macabre descoberta i el fer que els
pares d’Alex demanen a Erica que escrigui el panegíric faran que
aquesta intenti conèixer millor com havia estat la vida d’Alex
després de marxar del poble.
És de l’estil
típic de la novel·la negra sueca que aprofundeix molt en la vida privada del
personatges. La investigació del cas es desenvolupa d’una manera molt humana i
es parla de molts problemes habituals
Subscriure's a:
Missatges (Atom)