VISITES
Seguidors
Cerca de contingut del bloc
Popular Posts
Blog Archive
-
►
2024
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2023
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2019
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2018
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2017
(1)
- ► de novembre (1)
-
▼
2014
(15)
- ► de desembre (3)
- ▼ de novembre (4)
-
►
2013
(15)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
►
2012
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
Dades personals
Amb la tecnologia de Blogger.
diumenge, 16 de novembre del 2014
SUSANNA TAMARO (1957) nascuda
a Tieste (Territori lliure de Tieste, que el 1957 pertanyia a Itàlia), és
escriptora i assistent de direcció cinematogràfica.
Es trasllada a Roma on cursa estudis de
cinematografia i realitza varis documentals per la RAI.
La seva obra és nombrosa,
destaquem: El cap als núvols (1964), Vés
on et porti el cor (1994), Ànima mundi (1997), entre d’altres.
A Itàlia ha rebut nombrosos
premis.
Luisito. Una història d’amor (2008)
És una faula moderna breu i
original sobre el poder de l’amor.
Anselma és una mestra
jubilada, vídua i sola. Encara que té dos fills i néts. Porta una existència
gris, sense il·lusió i cap objectiu per la vida: se sent una molèstia envers
els fills, sobrera sobre tot amb una de les nores. No pot desenvolupar les
funcions d’àvia ja que no connecta amb els néts, en fi, no entén el món actual i s’ha creat un món
propi que la porta a sobreviure només físicament.
Però una nit sufocant d’estiu
canvia la seva vida amb la troballa d’un papagai al costat del contenidor
d’escombraries.
Luisito -que en realitat és
Luisita- li fa ser conscient de la seva vida de joventut comparada amb la que
va tenir amb el seu marit, una vida que va deixar de ser pròpia ja que només
tenien valor els pensament de l’home i posteriorment els dels fills.
Amb Luisito va retrobar els
valors que havia tingut durant la seva joventut: l’amistat amb la seva amiga
Lluïsa, la poesia, la música tot va ressorgir amb el contacte d’un ser viu que l’estimava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada