-
SÍLVIA SOLER GUASCH (Figueres 1961), Llicenciada en ciències de la informació a la U.A.B. Ha col·laborat com a redactora a Radio Ciutat ...
dimecres, 18 de novembre del 2020
Aquest dimecres ens hem trobat de manera virtual ja que la situació de pandèmia segueix complicada, llàstima que no tots els integrants del grup es poden connectar, però ha estat molt interessant i podem dir que ha anat prou bé.
El llibre comentat és LA TRENA de LAETITIA COLOMBANI, traduit al català per Anna Casasses, poc sabem d'aquesta autora com escriptora ja que les referències que trobem són de les seves facetes d’actriu, guionista i directora de cinema.
Nascuda a Bordeus el 1976 actualment resideix a París.
En general ens ha semblat molt interessant, per uns descobrir la vida dels intocables de l`Índia tan ben detallada i per altres recordar el que havien vist en els seus viatges, també els detalls de la vida a Grècia i el procés d'una malaltia en una dona que ha triunfat en el seu treball.
Tres històries punyents que han arribat a despertar la sensibilitat de tot el grup i que relaciona tres continents a través del cabell.
La trena és la seva primera novel·la i ha tingut un gran èxit, traduïda a gairebé 30 idiomes i ha obtingut el premi Prix Relay.
La seva segona novel·la: LES VENCEDORES.
Passo el link d’una entrevista que segur us agradarà.
Dos
personatges principals ISMAEL i JASONE, són parella amb dues filles.
L’Ismael
és escriptor, ha escrit una novel·la amb molt d’èxit, però ara no pot escriure
res, no li surt, no li agrada el que fa... en fi, està bloqueixat.
Jasone
havia escrit de jove i ara corregeix altres escriptors, entre ells a l’Ismael.
Actualment no escriu res, no te temps.
Hi
han dos incidents importants que desencadenen l’acció de la novella: sentiments
de culpa, de maltractament psíquic, rol masculí i femení transmès a través de
la família i la societat.
El
primer és un accident de la mare que ha de quedar hospitalitzada. L’Ismael ha
d’anar a la casa del pare a cuidar-lo i això el trasllada a la seva infància,
records que li han quedat gravats en l’inconscient i que van sorgint poc a poc,
fent-li mal però portant-lo finalment a solucionar la vida amb la Jasone i
sobre tot amb ell mateix.
L’altre
incident és una violació d’una noia, que els arriba per mitjans de comunicació
i en la que no han intervingut per a res, però els remou la consciència als
dos, a l’Ismael de culpabilitat general com a home, de por per les filles i
pren consciència de que no coneix per a res a les dones: no coneix res de la
seva mare, molt poc de Jasone, la seva parella i això li trenca els seus
esquemes mentals.
A la
Jasone també li desperta la por per les filles però sobre tot li desperta una
mena de consciència femenina, i es posa al costat del patiment de les dones des
de nenes fins a adultes i aquest sentiment és tant intens que la porta a
escriure per les nits i d’amagat de tothom.
Karmele
Jaio, va néixer a Vitória el 1970, llicenciada en Ciències de la Informació, és
periodista i escriptora.
Des
de juliol de 2015 és acadèmica de Euskaltzaindia. Real Acadèmia de la Llengua
Basca.
Ha
escrit tres novel·les que han estat traduïdes al castellà:
-Las
manos de mi madre. Que ha estat portada al cinema
-Música
en el aire
-La
casa del Padre
Ha
escrit molts relats editats en diferents antologies i un llibre de poemes.
Algunes de les seves obres han estat
traduïdes al castellà, català, alemany, rus i anglès
La novel·la també reflexiona sobre la mort i la pèrdua, tant d'un ésser estimat com el trencament d'una relació, sigui amorosa o familiar.
La seva lectura, encara que és trista quan tracta els sentiments de pèrdua, és optimista i dóna peu a l'esperança quan som capaços d'enfrontar-nos al passat i reconciliar-nos amb el present, sobretot quan es tracta dels lligams familiars.
Una obra molt recomanable. Aprofito també per recomanar de la mateixa autora, PETONS DE DIUMENGE.
dijous, 7 de maig del 2020
Teníem programada la tertúlia del Club
de lectura per comentar el llibre ADEU SUAU d’Isabel-Clara Simó però va arribar
el coronavirus i ens vam haver de confinar a casa, sense possibilitat de
trobant-se.
Imitant
altres clubs de lectura vam acordar fer-ho de forma virtual, no és el mateix
però hem pogut parlar del llibre, veure’ns les cares i enviant-se molts
somriures.
No
vam poder ser-hi tots, però aquí deixo una mostra del nostre grup.
.
Vam acordar que per la propera tertúlia cadascú comentaria un llibre llegit últimament o que li hagi marcat per alguna raó, de tal manera que ens induís a llegir-lo.
Fora de la tertúlia s'ha comentat la possibilitat de llegir algun llibre amb E-biblio que seria per d'aquí dos mesos si la situació s'allargués.
Lectors i lectores de Santa Oliva i de tot Catalunya; la COVID-19 no ens aturarà.
dimecres, 6 de maig del 2020
Isabel-Clara Simó i
Monllot (Alcoi, 1943 – Barcelona, 2020) va ser una
escriptora amb una extensa obra literària: novel·la, poesia, teatre, assaig,
traduccions i guions radiofònics i televisius. Doctora en Filologia romànica. Exercí
com a periodista i col·laborà com articulista en diferents diaris. Ocupà
diversos càrrecs en institucions acadèmiques i va rebre nombrosos premis, entre
els més destacats: Victor Català 1978 amb És quan miro que hi veig clar, Sant Jordi 1993 amb La salvatge, Pompeu Fabra 2009, Premi d’Honor
de les Lletres Catalanes 2017.
Adéu-suau (2006) té com a protagonista en Nor, un home jove trist i solitari que ens va narrant la seva infeliç infància plena de secrets, les relacions familiars, la seva lluita per independitzar-se i la crisi de parella. Els dos personatges secundaris (que treballen al forn de Nor) són persones amb problemes personals i certa marginalitat. Una obra amb pocs diàlegs i canvis de punt de vista: parla el personatge principal i el narrador/a. No és de fàcil lectura i està ple de reflexions sobre l’amistat, els reptes personals, la doble moral, la soledat), amb un final que no ens deixa indiferents i que dóna peu a moltes interpretacions.
dimecres, 4 de març del 2020
Albert Sánchez Piñol, nascut a Barcelona
l'any 1965, és antropòleg i escriptor. Com a antropòleg, és membre del Centre
d'Estudis Africans i ha col·laborat en la redacció d'anuaris per a
enciclopèdies digitals. L'any 2000 escriu, fruit de la seva experiència,
Pallassos i monstres, un assaig satíric sobre vuit dictadors africans. En la
seva faceta d'escriptor de ficció, s’introdueix a l'univers literari amb el
llibre de relats Compagnie difficili, editat a Itàlia l'any 2000 en
col·laboració amb Marcelo Fois. El 2001 escriu el llibre de contes Les edats
d'or, on inclou relats de gran força narrativa combinada amb una frescor molt
original, que desenvolupen un món literari propi dins de la producció literària
catalana.
El bosch (2012) guió cinematogràfic
Novel·la:
La pell freda (2002), amb la què
aconsegueix un gran èxit de crítica i de públic,
Pandora al Congo (2005)
Victus (2012)
Vae Victus (2015)
Fungus (2018)
Homenatge als caiguts (2019)
El protagonista de Victus ens narra la seva
història des de la talaia dels 98 anys, des de la decrepitud dels anys (li ha
de dictar la història a la seva criada austríaca, fet que permet un fantàstic
joc narratiu), i amb una càrrega d'emocions i cicatrius aclaparadora. Martí
Zuviria viu i ens fa viure en un vaivé creixent, apassionant, viu, directe,
cru; entre el seu instint de supervivència i les més altes quotes de
comportament moral que li ensenyen dos grans mestres; entre les passions més
humanes i carnals, i els ideals més sublims. Però la novel·la té dos protagonistes:
Martí Zuviria i Catalunya, i, com a lector, no es pot ser objectiu en aquest
tema, i potser l'autor no ho és com a escriptor.
Tot i tractar-se d'una novel·la ambientada
a principis del s. XVIII, els paral·lelismes amb la nostra època són
vertiginosos, i m'és difícil abstreure'm de l'emoció. Els fets que narra el
llibre tenen un alt percentatge d'historicitat, però l'autor els narra de
forma brillant, i resulta difícil deixar el llibre ja des de la primera pàgina.
Martí Zuviria ens narra els fets de forma gens acadèmica; és planer, irònic,
sarcàstic, cruel, realista, idealista (sí, tot a la vegada), i ens mostra el
món de les batalles i les fortificacions de l'època d'una manera molt clara i
engrescadora; t'agafen ganes de mirar-te millor il·lustracions de ciutats de
l'època. Tracta els personatges històrics sense manies ni escrúpols, tant se
val que siguin generals, reis, lladres o putes (sovint un personatge pot ser
diverses coses alhora, com a la vida, vaja). A la segona meitat del llibre,
entra de ple a l'assetjament i caiguda de Barcelona el 1714. La novel·la parla
de la desaparició legal del nostre país, de la lluita aferrissada i suïcida que
va mantenir fins al final, abandonat a la seva sort com un peó innecessari al
tauler de joc. Albert Sánchez Piñol eleva a la epopeia el nostre caràcter
tossut per defensar l'indefensable, gràcies al qual, aquí estem, contra tot
pronòstic, i dóna rellevància a figures com el general Villarroel, i posa al
seu lloc a d'altres més populars segles després com Casanova. El llibre també
és tota una lliçó de tècniques de defensa i d'atac de ciutats al segle XVIII,
molt amena, il·lustrativa i il·lustrada. Però sobretot és una novel·la d'Amor.
Amor en majúscules, de la necessitat d'amor, de com l'amor és el motor final
que ens empeny cap a l'impossible, que fa que el protagonista del llibre,
covard, supervivent, renunciï a una vida planera com a noble, al costat d'una
dona que estimà a la joventut, per a arrossegar-se fins una ciutat al límit de
la resistència, abocada a la mort més immediata. Martí Zuviria, necessitat
d'amor, tot i que li costi entendre-ho, es fabrica pares, fills, avis, i una
família surrealista amb qui compartir llit i esperança.
(https://www.urv.cat/media/upload/arxius/campus-extens/AC_TORTOSA/victus.pdfhttp://bibarnabloc.cat/2013/02/18/victus/)
Podeu veure l'entrevista que li va fer Tatiana Sisquella (m'he emocionat
tornant a escoltar la seva veu, la Tatiana ja fa 6 anys que ens va deixar). Cliqueu sobre l’enllaç
dimecres, 22 de gener del 2020
Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la
novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una
fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle
novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que
també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992,
Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi
Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants
títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003)
i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La
mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i
Bari (1998).
Novel·la s’inspirada en el cas d’Enric Marco, el farsant que es va
fer passar per deportat als camps nazis per acabar presidint l’Amical Mauthausen, però transformant la seva figura en la de Ramona Marquès,
secretària d’una indústria del barri barceloní del Poblenou
que, veient la dimensió tràgica però admirable de la vida d’alguns exiliats de
la Guerra Civil, la compara amb la seva, insípida i anònima, i decideix
integrar-se en la associació Memòria i Llibertat, que reuneix aquestes persones
per erigir-se, finalment, en la veu pública de l’entitat.
Per la seva part, la companya d’escola
Mireia Ferrer tracta d’escapar de
l’herència dolorosa i lluitadora dels
seus pares per acabar a l’extrem oposat, al costat d’un home obsessiu i violent
que fa de policia.
Les dues dones, representants d’una
generació que ha crescut envoltada de la història ombrívola dels vençuts,
coincideixen en diferents moments vitals: des d’inicis dels 70, quan
coincideixen a la mateixa escola i a principis del segle XXI, i “ambdues es
projecten en l’altra pel que no tenen“, afirma l’escriptora.
Ambientada al barri del Poblenou de
Barcelona, la novel·la transcorre en varis escenaris com la plaça
Universitat, el sanatori Pere Mata de Reus i un pis petit a Sevilla.
Avui ens hem trobat i comentat el llibre, hem tingut un interessant col·loqui sobre el caràcter i manera de pensar, tant de la Ramona com de la Mireia, respecta als pares respectius. Sobre l'eficiència de la Ramona i la necessitat o no de l'engany.
Avui ens hem trobat i comentat el llibre, hem tingut un interessant col·loqui sobre el caràcter i manera de pensar, tant de la Ramona com de la Mireia, respecta als pares respectius. Sobre l'eficiència de la Ramona i la necessitat o no de l'engany.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)